Quid iuris, quid facti

En llatí, la «qüestió de dret» i la «qüestió de fet». En el quid iuris es considera alguna cosa en l'aspecte de si és correcte, o de la legalitat, mentre que en el quid facti es té en compte només com són els fets. Kant, en un passatge conegut (veg. text) utilitza aquestes expressions per a referir-se, amb quid iuris, a la deducció transcendental de les categories, que justifica la seva relació a priori amb els objectes; mentre que, amb quid facti, es refereix a la deducció empírica, és a dir, a com s'adquireixen els conceptes a partir de l'experiència.