James, William: el pragmatisme com a mètode
De Wikisofia
La revisió el 17:54, 3 juny 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: -al meu semblar +a parer meu)
el pragmatisme com a mètode
El pragmatisme representa una actitud perfectament familiar en filosofia, l'actitud empírica: però la representa, a parer meu, d'una manera més radical i en una forma menys objetable. El pragmatisme torna la seva esquena una vegada per sempre a una gran quantitat d'hàbits molt estimats pels filòsofs professionals. S'allunya d'abstraccions i insuficiències, de solucions verbals, de males raons a priori, de principis immutables, de sistemes tancats i pretesos «absoluts» i «orígens». Es torna cap al concret i adequat, cap als fets, cap a l'acció i el poder. Això significa el predomini del temperament empirista i l'abandó de l'actitud racionalista. Significa l'aire lliure i les possibilitats de la Naturalesa contra els dogmes, l'artificial i la pretensió d'una finalitat en la veritat.
Pragmatismo, Aguilar, Buenos Aires 1973, p. 56. |
Original en castellà
el pragmatismo como método
El pragmatismo representa una actitud perfectamente familiar en filosofía, la actitud empírica: pero la representa, a mi parecer, de un modo más radical y en una forma menos objetable. El pragmatismo vuelve su espalda de una vez para siempre a una gran cantidad de hábitos muy estimados por los filósofos profesionales. Se aleja de abstracciones e insuficiencias, de soluciones verbales, de malas razones a priori, de principios inmutables, de sistemas cerrados y pretendidos «absolutos» y «orígenes». Se vuelve hacia lo concreto y adecuado, hacia los hechos, hacia la acción y el poder. Esto significa el predominio del temperamento empirista y el abandono de la actitud racionalista. Significa el aire libre y las posibilidades de la Naturaleza contra los dogmas, lo artificial y la pretensión de una finalidad en la verdad.