Albert Magne, sant
De Wikisofia
La revisió el 18:40, 22 maig 2018 per Jorcor (discussió | contribucions)
Albert Magne o Albert de Lauingen prenent el nom del lloc on va néixer, en Bavaria. Filòsof i teòleg escolàstic de l'orde dels dominics, anomenat doctor universal, va ensenyar a Friburg, Colònia –on va ser mestre de sant Tomàs d'Aquino– i París, i va ser posteriorment bisbe de Ratisbona (Regensburg). Home d'àmplia cultura, per a abastar no només coneixements de teologia, filosofia, lògica, ètica, metafísica, sinó també de ciències de la naturalesa, com a meteorologia, mineralogia, fisiologia, botànica, zoologia, etc., d'on li ve el qualificatiu de «gran» (Magne), va ser un dels primers a introduir a Aristòtil en la filosofia escolàstica i un dels primers escolàstics que va mostrar un interès específic per les ciències naturals.
En el seu intent d'aristotelizar la filosofia, malgrat ser un neoplatònic convençut, va recórrer a les traduccions recents fetes a partir del grec. Influït per l'àrab al-Farabi, desenvolupa la teoria de l'«enteniment adquirit», o enteniment separat en la mesura que es constitueix en forma de l'ànima, comunicant-li la «vida teòrica», o fi suprema de la vida humana, que anticipa temporalment el model de vida eterna. D'aquí sorgeix una visió de la filosofia com a forma de vida teòrica, que influirà més tard en els místics alemanys, sobretot en el Mestre Eckhart. En els seus comentaris a les obres naturalistes d'Aristòtil, recorre a experiments i observacions empíriques que diu haver realitzat.
La seva obra filosòfica es compon de paràfrasis a diverses obres d'Aristòtil i comentaris a les Sentències de Pere Llombard i, entre les seves obres de contingut científic, destaquen Sobre els vegetals i les plantes, Sobre els minerals, Qüestions sobre els animals. Se li van atribuir nombroses obres apòcrifes sobre alquímia, màgia i nigromància (com El Gran i El petit Albert, Secrets de dones, Secrets egipcíacs). La seva última obra, Summa de mirabili scientia Dei, va quedar inacabada.