Hume: principis de l'associació d'idees
De Wikisofia
La revisió el 17:38, 19 maig 2018 per Jorcor (discussió | contribucions)
La nostra imaginació té una gran autoritat sobre les nostres idees; i no hi ha idees, que sent diferents entre si, ella no pugui separar, i ajuntar, i compondre en totes les varietats de la ficció. Però malgrat l'imperi de la imaginació, existeix un secret llaç o unió entre certes idees particulars que és causa que la ment les conjunyeixi amb major freqüència, fent que la una, en aparèixer, introdueixi a l'altra. D'aquí sorgeix el que anomenem el apropos del discurs: d'aquí la connexió d'un escrit: i d'aquí aquest fil, o cadena de pensament, que un home manté fins i tot amb el més vague reverie. Aquests principis d'associació són reduïts a tres, a saber, semblança; un quadre ens fa pensar naturalment en l'home que va ser pintat. Contigüitat; quan s'esmenta a St. Denis, ocorre naturalment la idea de París. Causació; quan pensem en el fill, propendim a dirigir la nostra atenció cap al pare. Serà fàcil concebre quina gran conseqüència han de tenir aquests principis en la ciència de la naturalesa humana, si considerem que, en la mesura que respecta a la ment, ells són els únics vincles que reuneixen les parts de l'univers, o ens posen en connexió amb qualsevol persona o objecte exterior a nosaltres mateixos. Perquè com és tan sols per mitjà del pensament com opera una cosa sobre les nostres passions, i com aquests principis són els únics llaços dels nostres pensaments, ells són realment per a nosaltres el ciment de l'univers, i totes les operacions de la ment precisen, en una gran mesura, dependre d'ells.
Compendio de un tratado de la naturaleza humana (Revista Teorema, Valencia 1977, p. 31-32). |
Original en castellà
Nuestra imaginación tiene una gran autoridad sobre nuestras ideas; y no hay ideas, que siendo diferentes entre sí, ella no pueda separar, y juntar, y componer en todas las variedades de la ficción. Pero pese al imperio de la imaginación, existe un secreto lazo o unión entre ciertas ideas particulares que es causa de que la mente las conjunte con mayor frecuencia, haciendo que la una, al aparecer, introduzca a la otra. De aquí surge lo que llamamos el apropos del discurso: de aquí la conexión de un escrito: y de aquí ese hilo, o cadena de pensamiento, que un hombre mantiene incluso con el más vago reverie. Estos principios de asociación son reducidos a tres, a saber, semejanza; un cuadro nos hace pensar naturalmente en el hombre que fue pintado. Contigüidad; cuando se menciona a St. Denis, ocurre naturalmente la idea de París. Causación; cuando pensamos en el hijo, propendemos a dirigir nuestra atención hacia el padre. Será fácil concebir cuán vasta consecuencia han de tener esos principios en la ciencia de la naturaleza humana, si consideramos que, en cuanto respecta a la mente, ellos son los únicos vínculos que reúnen las partes del universo, o nos ponen en conexión con cualquier persona u objeto exterior a nosotros mismos. Porque como es tan sólo por medio del pensamiento como opera una cosa sobre nuestras pasiones, y como estos principios son los únicos lazos de nuestros pensamientos, ellos son realmente para nosotros el cemento del universo, y todas las operaciones de la mente precisan, en una gran medida, depender de ellos.