Quocient intel·lectual
De Wikisofia
La revisió el 22:53, 17 maig 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - (Veure exemple + (Vegeu exemple)
Manera d'expressar el desarrollosegún l'edat introduïda per William Stern, psicòleg alemany, que s'obté dividint l'edat mental (EM) per la cronològica (EC) i multiplicant per 100 el resultat. L'edat cronològica és la que el subjecte té. L'edat mental (EM) és el valor que dóna la mitjana dels tests que l'individu resol de manera satisfactòria, i que la mitjana de subjectes d'una edat determinada resol; se suposa que tot subjecte soluciona satisfactòriament alguns tests o part de tests que superen la seva edat cronològica i tots els que li són inferiors o els que són propis de la seva edat cronològica (EC). S'estableix la següent fórmula: [math]\displaystyle{ \frac{EM}{EC} X 100 }[/math]
Un QI superior a 100 indica que l'edat mental del subjecte és major que la seva edat cronològica; un resultat inferior, que la seva edat mental es troba en cert retard respecte de l'edat que té. (Vegeu exemple més abaix). [1]
Per sobre de 120 es considera a l'individu com dotat. El test Stanford-Binet, aplicat a subjectes nord-americans, dóna els següents grups de C:
QI | grau d'intel·ligència | % de casos |
més de 140 | superior | 1,5 |
120-139 | molt bona | 11,9 |
110-119 | bona | 18 |
90-109 | mitjana | 48 |
80-89 | mediocre | 14 |
70-79 | deficiència lleugera | 5,0 |
menys de 70 | de debilitat notable a idiotesa | 2,5 |
En l'actualitat, també es defineix el QI com a relació entre el nivell d'intel·ligència d'un individu concret i la mitjana de la intel·ligència dels individus que tenen la seva mateixa edat.
<references>
- ↑ Un nen de vuit anys (EC = 8) que soluciona totes les proves d'un test per a nen de vuit anys i a més vuit proves (d'un total de deu) per a nens de nou anys, té la MD de 8,8 (9-2/10 = 8,8), i el seu QI és 1,1 (110)