Oposició

En termes generals, designa les relacions que s'estableixen entre les unitats lingüístiques. A partir de Saussure, és un principi bàsic de la lingüística, ja que, segons aquest principi, només han d'atribuir-se a un signe els elements (fònics o semàntics) pels quals es distingeix almenys d'un altre signe. Una unitat lingüística, doncs, remet sempre a les altres, i no és possible comprendre un signe sense entrar en el mecanisme global de la llengua (veg. text). En sentit més restringit, designa les relacions que s'estableixen en l'eix paradigmàtic (anomenat precisament eix d'oposicions), enfront del terme «contrasti», utilitzat per a designar les relacions en l'eix sintagmàtic. En fonologia, l'oposició fonològica té un valor funcional; així, la diferència de sonoritat entre /p/ i /b/ permet oposar i distingir /pesa/ i /besa/.

Vegeu quadrat d'oposicions