Hedwig Conrad-Martius

Filòsofa alemanya, nascuda a Berlín, i un dels membres principals del moviment fenomenològic; va ser una de les primeres dones alemanyes que va cursar estudis universitaris. Va ser deixebla d'Edmund Husserl en Gotinga. El seu primer treball filosòfic, Sobre els fonaments gnoseològics i teòrics del positivisme (1912) representa una dura critica al positivisme. Al no poder dedicar-se a l'activitat acadèmica, com va ser el cas també de Edith Stein, companya d'estudis en Gotinga, es va dedicar al cultiu de la filosofia de manera privada. En 1930 va intentar aconseguir l'habilitació –títol per a l'accés a l'ensenyament universitari–, però la situació política d'aquella època i uns antecedents jueus llunyans li ho van impedir. Només en acabar la guerra va poder ingressar a la universitat de Munic (1949) com a professora de filosofia natural.

Dedica les seves obres principals, entre elles Ontologia del real (1923) i El ser (1932), Perspectives metafísiques en el científic-natural (1948), L'espai (1958), a l'estudi d'una realitat «transfísica», situada entre el físic i el metafísic i espiritual, que al seu entendre posen de manifest els mateixos resultats les ciències de la naturalesa; tasca de la filosofia és determinar el grau de realitat –ontologia– que li correspon a aquest univers transfísico.