Olivé, León: racionalitat completa
De Wikisofia
La revisió el 07:57, 7 feb 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - que pel que fa a cadascun d'aquests + que respecte a cada un d'aquests)
Els éssers humans han d'enfrontar eleccions no només en relació amb mitjans per a obtenir finalitats, sinó també entorn de problemes com els següents:
- Com triar valors i finalitats; b) com acceptar o rebutjar concepcions del món (entramats conceptuals més compreensius que les teories científiques); c) com acceptar o rebutjar teories sobre el món; d) com acceptar o rebutjar dades com a evidència pertinent per a un problema específic; i) com acceptar regles i normes; f) com acceptar o rebutjar principis lògics.
Pot pensar-se que respecte a cada un d'aquests problemes existeix una certa noció de racionalitat. Així, per exemple, seguint de manera aproximada idees de Mario Bunge (Racionalitat i realisme, Aliança, Madrid 1985), cadascun dels problemes anteriors pot entendre's com corresponent a diferents nivells, que al seu torn donen lloc als següents conceptes de racionalitat, a més del ja esmentat de la racionalitat instrumental.
a) Racionalitat evaluativa: que tracta sobre les finalitats que són realitzables i que mereixen ser perseguits perquè els assignem un valor, així com de l'elecció dels valors.
b) Racionalitat ontològica: requereix l'adopció d'una visió del món consistent, compatible amb la ciència i la tecnologia disponibles.
c) Racionalitat epistemològica: requereix que les teories que s'acceptin tinguin suport empíric i evita conjectures que siguin incompatibles amb el cos de coneixement científic i tecnològic acceptat per mitjà de bones raons.
d) i i) Racionalitat metodològica:requereix que l'acceptació de creences es faci després d'una crítica acurada i només quan existeixi una adequada justificació, és a dir, proves o evidències favorables, i que no existeixin raons prou poderoses per a abandonar la creença en qüestió; així mateix exigeix que l'acceptació de creences estigui basada en normes i regles que tinguin alguna garantia, encara que també elles siguin revisables.
d) Racionalitat lògica: exigeix evitar contradiccions.
Seguint a Bunge, pot anomenar-se racionalitat completa al concepte que englobi tots aquests nivells. Quan s'exemplifica un d'aquests nivells, o una combinació d'alguns d'ells, podem parlar de racionalitat parcial.
Racionalidad, objetividad y verdad, en L. Olivé (ed.), Racionalidad epistémica, Trotta-CSIC, Madrid 1995, p. 94-95. |
Original en castellà
Los seres humanos tienen que enfrentar elecciones no sólo en relación con medios para obtener fines, sino también en torno a problemas como los siguientes:
- Cómo elegir valores y fines; b) cómo aceptar o rechazar concepciones del mundo (entramados conceptuales más comprehensivos que las teorías científicas); c) cómo aceptar o rechazar teorías acerca del mundo; d) cómo aceptar o rechazar datos como evidencia pertinente para un problema específico; e) cómo aceptar reglas y normas; f) cómo aceptar o rechazar principios lógicos.
Puede pensarse que con respecto a cada uno de estos problemas existe una cierta noción de racionalidad. Así, por ejemplo, siguiendo de manera aproximada ideas de Mario Bunge (Racionalidad y realismo, Alianza, Madrid 1985), cada uno de los problemas anteriores puede entenderse como correspondiendo a diferentes niveles, que a su vez dan lugar a los siguientes conceptos de racionalidad, además del ya mencionado de la racionalidad instrumental.
a) Racionalidad evaluativa: que trata acerca de los fines que son realizables y que merecen ser perseguidos porque les asignamos un valor, así como de la elección de los valores.
b) Racionalidad ontológica: requiere la adopción de una visión del mundo consistente, compatible con la ciencia y la tecnología disponibles.
c) Racionalidad epistemológica: requiere que las teorías que se acepten tengan apoyo empírico y evita conjeturas que sean incompatibles con el cuerpo de conocimiento científico y tecnológico aceptado por medio de buenas razones.
d) y e) Racionalidad metodológica:requiere que la aceptación de creencias se haga después de una crítica cuidadosa y sólo cuando exista una adecuada justificación, es decir, pruebas o evidencias favorables, y que no existan razones suficientemente poderosas como para abandonar la creencia en cuestión; asimismo exige que la aceptación de creencias esté basada en normas y reglas que tengan alguna garantía, aunque también ellas sean revisables.
d) Racionalidad lógica: exige evitar contradicciones.
Siguiendo a Bunge, puede llamarse racionalidad completa al concepto que englobe todos esos niveles. Cuando se ejemplifica uno de estos niveles, o una combinación de algunos de ellos, podemos hablar de racionalidad parcial.