Pierre-Joseph Proudhon

Un dels més destacats representants del socialisme anarquista francès. Va néixer a Besançon en 1809, d'origen humil, i va treballar com tipògraf, impressor i periodista. En 1838 se'n va anar a París, on es va forjar una educació de tipus autodidacta. En 1840 va publicar Què és la propietat?, una de les seves obres clau i que li va donar a conèixer en els ambients revolucionaris europeus. Va dirigir diverses publicacions i es va proposar la creació d'un organisme de préstecs gratuïts, necessari, segons ell, per a garantir la justícia social. Durant l'estada de Marx a París, va mantenir un estret contacte amb ell, encara que els seus punts de vista no van trigar a divergir, i la seva relació es va convertir en ferotge crítica recíproca. Mentre Marx criticava la falta de rigor en el pensament proudhonià, al que tractava de petitburgès, Proudhon atribuïa al marxisme la tendència a convertir la societat en una forma d'arbitrarietat administrativa, coaccionar als individus i limitar la llibertat, i criticava sobretot la tendència marxista a convertir-se en un estatalisme.

En la seva obra fonamental Sistema de les contradiccions econòmiques i filosofia de la misèria, Proudhon emprèn una crítica de la propietat, a la qual considera un robatori («la propriété c'est le vol»), i del sistema social de la seva època (crítica que, al seu torn, serà durament criticada per Marx en la seva obra Misèria de la filosofia). Proudhon, alhora que declara que «la propietat és un robatori», també assenyala que, transformant el model social existent, pot convertir-se en llibertat. En aquest sentit critica les tesis comunistes que sostenien la necessitat que solament la comunitat fos la detentora de la propietat, ja que pensava que, amb això, als mals de l'explotació, s'uniria la repressió de les llibertats dels individus. Per això, pensa que la forma d'organització social ha de basar-se en una associació dels treballadors, sustentada en un federalisme descentralitzat i en el mutualisme, o associació de treballadors instruïts i lliures que cogestionen el conjunt de propietats col·lectives en la indústria, i de la propietat individual en l'agricultura. Aquests treballadors associats han d'agrupar-se en federacions que, al seu torn, s'han d'organitzar en sindicats de consumidors. En aquesta organització la competència segueix actuant com a esperó econòmic per a la producció, ja que no es tracta d'una economia dirigida, sinó d'una autogestió basada en una associació entre capital i treball. Proudhon defensa la tesi de l'anarquia positiva, combatent tota classe d'autoritat transcendent a l'organització lliure dels treballadors, i especialment a l'Estat i a l'Església (ni Déu ni patró, serà la divisa dels anarquistes). Per la mateixa raó, s'aixecarà contra la concepció de l'Estat que proclamava el comunisme de Marx. El seu antiestatalisme es basa en la convicció que l'Estat no només és l'instrument perquè les classes dominants puguin seguir mantenint els seus privilegis, sinó que a més, com a organització, posseeix una dinàmica pròpia que comporta l'eliminació de les llibertats individuals i condueix necessàriament a la dominació de la societat civil. D'altra banda, considera que l'absència de patró i de sobirà no condueix al desordre: la fórmula del federalisme i del mutualisme és garantia suficient per a mantenir un ordre social estable. Es tracta d'un «contracte» entre caps de família, municipis, cantons i províncies, en el qual la màxima llibertat individual es pot conciliar amb la màxima harmonia social. La conjunció de tots dos factors és, segons Proudhon, l'anarquia.

La influència de Proudhon va ser molt àmplia en el moviment sindicalista, especialment en l'anomenat anarcosindicalisme, i la major part dels delegats francesos que van formar part de la primera Internacional eren seguidors del proudhonisme. Va influir en l'anarquisme de Bakunin i, encara que, de manera completament col·lateral, també va influir en el feixisme (la teoria de l'associació cabdal-treball). En la filosofia, pot rastrejar-se la seva influència en alguns corrents personalistes (Péguy, per exemple).

• Bibliografia:Obres principals de Proudhon