Presciència

(del llatí praescientia)

Coneixement ple i absolut de tots els successos futurs que s'atribueix a Déu . La presciència és conseqüència dels atributs divins, especialment del seu caràcter etern i omniscient. Aquest concepte teològic va engendrar múltiples i greus problemes filosòfics relacionats, especialment, amb els problemes de l'existència del mal i de la predestinació. Per a afrontar aquests problemes al segle XVI va sorgir el molinisme, teoria teològica formulada pel jesuïta espanyol Luis de Molina (1536-1600), que sostenia que Déu coneix en la seva essència totes les necessitats i possibilitats de les coses; coneix en la seva voluntat tot el que ell determina, i coneix també totes les decisions lliures dels homes, incloses aquelles que no es realitzaran a causa de circumstàncies adverses, però que, en cas de no haver intervingut aquestes, s'haurien pres. D'aquesta manera existeix en Déu una ciència mitjana o coneixement previ del que l'home faria en diferents situacions i en diferents moments, però sense que això suposi, segons ell, cap coacció per a la lliure voluntat humana.

Veure optimisme, predestinació i teodicea.