Connotació

Aspecte o part del significat d'un terme. S'ha usat com a equivalent a comprensió, designació o intensión d'un terme, però actualment (per influx decisiu de Bloomfield, sobretot) es refereix al fet que determinades paraules o termes tendeixen a provocar en els parlants un efecte aurèola emotiu, que rep de vegades el nom de significat emotiu (relació paraula/parlant), que es distingeix del significat descriptiu (relació paraula/cusi), i que, de fet, suposa una ampliació d'aquest últim perquè se li afegeix un efecte emotiu. És, en definitiva, una característica d'un terme a mig camí de la semàntica i la pragmàtica. Descriuen la mateixa realitat els termes «ferm» i «obstinat», «cavaller» i «senyor», però els segons afegeixen un efecte emotiu al significat dels primers. La connotació o efecte emotiu de les paraules s'utilitza específicament en el llenguatge publicitari.