Popper: contrafàctics

Podem anomenar a

[math]\displaystyle{ a \xrightarrow[{n }]{}b }[/math]

un «condicional necessari» o «condicional nòmic»; i expressa, segons crec, allò que alguns autors han anomenat «condicionals subjuntius» o «condicionals contrafàctics» (em sembla, no obstant això, que altres autors esmenten alguna cosa diferent amb «condicional contrafàctic»: consideren que aquest nom implica que a és fàcticament fals; al meu entendre no ha de recomanar-se aquest ús).

N'hi ha prou amb una lleugera reflexió per a adonar-se que la classe dels enunciats naturalment necessaris, N, no solament comprèn la classe de tots els enunciats que –de la mateixa manera que succeeix amb les veritables lleis de la naturalesa– és possible descriure intuïtivament com aquells que no queden afectats per canvis de les condicions inicials, sinó també tots aquells enunciats que se segueixen de veritables lleis universals de la Naturalesa, o de teories estructurals sobre el món. Entre aquests hi haurà enunciats que descriuran un conjunt perfectament definit de condicions inicials: per exemple, uns que tinguin la forma, «si en aquest matràs es barregen hidrogen i oxigen a la temperatura ordinària i a una pressió de [math]\displaystyle{ 1.000g/cm^2 }[/math], ..., llavors...». Si els enunciats condicionals d'aquest tipus són deduïbles de veritables lleis naturals, llavors la seva veritat serà invariant respecte a tots els canvis de condicions inicials: o bé aquestes se satisfaran, i el conseqüent serà veritable (i, per tant, tot el condicional), o bé aquestes condicions (inicials) expressades en l'antecedent no se satisfaran, i seran, per tant, fàcticament falses («contrafàctiques»); i, en tal cas, el condicional serà veritable satisfent-se d'una manera buida.

La lógica de la investigación científica, Tecnos, Madrid 1977, p. 405-406.