György Márkus

Filòleg i filòsof hongarès. Va néixer a 1934. Va estudiar a Budapest en el cercle de G. Lukács i Agnes Heller. Juntament amb aquests autors va pertànyer a l'anomenada escola de Budapest. Es va doctorar amb un estudi sobre Wittgenstein en 1965. Va ser membre de l'Institut de Filosofia de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria entre els anys 1958 i 1973, any en què fou destituït per motius de discrepància ideològica amb la línia política del Partit Comunista hongarès. Les experiències polítiques de 1968 (com la "primavera de Praga") i les mancances de llibertats polítiques dels anomenats països del socialisme real, el van fer adoptar una posició crítica amb determinats aspectes del marxisme, especialment contrària a les línies polítiques oficials i va entrar en conflicte amb el règim de Kadar, fet que li va costar la fi de la seva carrera acadèmica a Hongria.

Amb tot, va seguir defensant la seves tesis de l'existència d'una concepció antropològica marxista i d'una ontologia marxista de l'èsser social que estarien contingudes en els Manuscrits econòmics i filosòfics de 1844 de Karl Marx, textos a partir dels quals aprofundeix en l'anàlisi del concepte d'alienació. El 1974 va marxar a Austràlia i va exercir de professor a la universitat de Sydney. L'any 2005 va rebre el premi György Lukács.

Des de 1972 es va encarregar de publicar els escrits pòstums de G. Lukács. Posteriorment es va dedicar fonamentalment a l'estudi de problemes epistemològics i metodològics. Va morir el 5 d'octubre de 2016.

Obres principals:

Dictadura y cuestiones sociales, México, FCE, 1986. (Amb Agnes Heller i Ferenc Fehér)

Culture, Science, Society: The Constitution of Modernity, 2011, Leiden, Brill.

Marxismo y antropología, Barcelona, Grijalbo, 1973/1985.

Language and Production. A Critique of the Paradigms

John Grumley (ed.), Culture and Enlightenment. Essays for György Márkus, Reino Unido, Ashgate, 2002