Popper: decisionisme moral

L'actitud racionalista es caracteritza per la importància que li assigna al raonament i a l'experiència. Però no hi ha cap raonament lògic ni cap experiència que puguin sancionar aquesta actitud racionalista, perquè només aquells que estan disposats a considerar el raonament o l'experiència i que, per tant, ja han adoptat aquesta actitud, es deixaran convèncer per això. [...] Però això significa que tot aquell que adopti l'actitud racionalista ho farà perquè ja ha adoptat prèviament, sense cap raonament, algun supòsit, decisió, creença, hàbit o conducta que cauen dins dels límits de l'irracional. Sigui això el que anàs, podríem donar-li el nom de fe irracional en la raó. [...] L'elecció que tenim davant nosaltres no és simplement qüestió intel·lectual o de gust. És una decisió moral. [...]

Com vam veure abans [...], els arguments no poden determinar una decisió moral tan fonamental. Però això no significa que la nostra elecció hagi de prescindir de tota sort d'arguments. Molt per contra, atès que ens vegem davant una decisió moral de tipus més abstracte ens convindrà analitzar acuradament les conseqüències corresponents a les diferents alternatives entre les quals hem d'optar. En efecte, només si aconseguim a veure aquestes conseqüències en forma concreta i pràctica coneixerem realment el pes de la nostra decisió, doncs d'una altra manera estaríem decidint a cegues. [...] Aquest punt [...] és important, perquè demostra que l'anàlisi racional de les conseqüències d'una decisió no fa racional la decisió; no són les conseqüències les que determinen la nostra decisió; som sempre nosaltres els que decidim. Però una anàlisi de les conseqüències o equival a la diferència que intervé entre una decisió concreta i la seva clara representació a través del que anomenem «imaginació» o equival a la diferència que intervé entre una decisió preses a cegues i una altra amb els ulls bé oberts.

La societat oberta i els seus enemics, Paidós, Barcelona-Buenos Aires 1981, p. 397-400.

---

Original en castellà

La actitud racionalista se caracteriza por la importancia que le asigna al razonamiento y a la experiencia. Pero no hay ningún razonamiento lógico ni ninguna experiencia que puedan sancionar esta actitud racionalista, pues sólo aquellos que se hallan dispuestos a considerar el razonamiento o la experiencia y que, por lo tanto, ya han adoptado esta actitud, se dejarán convencer por ello. [...] Pero eso significa que todo aquel que adopte la actitud racionalista lo hará porque ya ha adoptado previamente, sin ningún razonamiento, algún supuesto, decisión, creencia, hábito o conducta que caen dentro de los límites de lo irracional. Sea ello lo que fuere, podríamos darle el nombre de fe irracional en la razón. [...] La elección que tenemos ante nosotros no es simplemente cuestión intelectual o de gusto. Es una decisión moral. [...]

Como vimos antes [...], los argumentos no pueden determinar una decisión moral tan fundamental. Pero esto no significa que nuestra elección haya de prescindir de toda suerte de argumentos. Muy por el contrario, toda vez que nos veamos ante una decisión moral de tipo más abstracto nos convendrá analizar cuidadosamente las consecuencias correspondientes a las distintas alternativas entre la cuales debemos optar. En efecto, sólo si alcanzamos a ver estas consecuencias en forma concreta y práctica conoceremos realmente el peso de nuestra decisión, pues de otro modo estaríamos decidiendo a ciegas. [...] Este punto [...] es importante, pues demuestra que el análisis racional de las consecuencias de una decisión no hace racional la decisión; no son las consecuencias las que determinan nuestra decisión; somos siempre nosotros los que decidimos. Pero un análisis de las consecuencias o equivale a la diferencia que media entre una decisión concreta y su clara representación a través de lo que llamamos «imaginación» o equivale a la diferencia que media entre una decisión tomadas a ciegas y otra con los ojos bien abiertos.