Jespersen, Otto: universals conceptuals
De Wikisofia
La revisió el 13:22, 21 oct 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - extralingüísticas, vaig a usar l'adjectiu + extralingüísticas, faré servir l'adjectiu)
Hem de reconèixer que al costat de (o per damunt o per sota de) les categories sintàctiques que depenen de l'estructura de cada llengua tal com efectivament les trobem, existeixen altres categories extralingüísticas que són independents dels fets més o menys accidentals de les llengües existents; són universals en la mesura en què són aplicables a totes les llengües, encara que rares vegades apareguin expressades en elles de forma clara i unívoca. Algunes d'elles es refereixen a fets de la realitat extralingüística com el sexe, unes altres a estats mentals o a la lògica, però, mancant un nom comú millor per a aquestes categories extralingüísticas, faré servir l'adjectiu conceptual i el substantiu concepte. Pel que fa a això la missió dels gramàticos consistirà a investigar en cada cas la relació entre les categories conceptuals i sintàctiques.
La filosofía de la gramática, Anagrama, Barcelona 1975, p. 51. |
Original en castellà
Tenemos que reconocer que junto a (o por encima o por debajo de) las categorías sintácticas que dependen de la estructura de cada lengua tal como efectivamente las encontramos, existen otras categorías extralingüísticas que son independientes de los hechos más o menos accidentales de las lenguas existentes; son universales en la medida en que son aplicables a todas las lenguas, aunque raras veces aparezcan expresadas en ellas de forma clara y unívoca. Algunas de ellas se refieren a hechos de la realidad extralingüística como el sexo, otras a estados mentales o a la lógica, pero, a falta de un nombre común mejor para dichas categorías extralingüísticas, voy a usar el adjetivo conceptual y el sustantivo concepto. Con respecto a esto la misión de los gramáticos consistirá en investigar en cada caso la relación entre las categorías conceptuales y sintácticas.