Locke: tipus de coneixement

Aquestes dues, és a dir, la intuïció i la demostració, són els graus del nostre coneixement; [...]

Hi ha, no obstant això, una altra percepció de la ment que s'empra en l'existència particular dels éssers finits que estan fora de nosaltres, i que sobrepassant la mera probabilitat, i no aconseguint, no obstant això, totalment cap dels graus de certitud abans establerts, passa pel nom de coneixement. No pot haver-hi res amb una certesa major que el que la idea que rebem d'un objecte exterior estigui en la nostra ment: aquest és el coneixement intuïtiu. Però el que hi hagi en la nostra ment una mica més que merament aquesta idea, el que d'aquí puguem inferir l'existència certa d'alguna cosa fora de nosaltres que correspongui a aquesta idea, és el que alguns homes pensen que s'ha de qüestionar; perquè els homes poden tenir en les seves ments semblants idees, quan tals coses no existeixen, ni semblants objectes afecten els seus sentits. Però penso que en aquest sentit estem dotats d'una evidència que sobrepassa tot dubte. Doncs jo preguntaria a qualsevol si no està irremeiablement conscient en si mateix de tenir una percepció diferent quan mira el sol pel dia i quan pensa en ell durant la nit; quan assaboreix l'ajenjo, o fa olor una rosa, i quan solament pensa en aquest sabor o en aquest perfum. Així, doncs, trobem que existeix la mateixa diferència entre qualsevol idea reviscuda en la ment per la memòria i qualsevol que arriba a la nostra ment pels sentits, que la que existeix entre dues idees diferents. I si algú afirmés que un somni pot provocar el mateix, i que totes aquestes idees poden ser produïdes en nosaltres sense els objectes exteriors, estarà molt content de somiar que jo li puc contestar això: 1. Que no revesteix gran importància el que li augmenti o no els seus escrúpols, perquè si tot és un somni, el raonament i les argumentacions no tenen cap utilitat, estant desproveïts de veritat i de coneixement. 2. Que jo penso que admetrà que hi ha una diferència molt manifesta entre somiar que està en el foc, i estar en aquest moment en ell. [...] Així que crec que podem afegir a les dues anteriors classes de coneixement una tercera: el de l'existència d'objectes externs particulars; [...] i deduir que existeixen tres graus de coneixement: intuïtiu, demostratiu i sensitiu, en cadascun dels quals hi ha diferents graus i maneres d'evidència i de certitud.

Ensayo sobre el entendimiento humano, l.4, cap. 2, n. 14 (Editora Nacional, Madrid 1980, vol. 2, p. 802-803).

---

Original en castellà

Estas dos, es decir, la intuición y la demostración, son los grados de nuestro conocimiento; [...]

Hay, sin embargo, otra percepción de la mente que se emplea en la existencia particular de los seres finitos que están fuera de nosotros, y que sobrepasando la mera probabilidad, y no alcanzando, sin embargo, totalmente ninguno de los grados de certidumbre antes establecidos, pasa por el nombre de conocimiento. No puede haber nada con una certeza mayor que el que la idea que recibimos de un objeto exterior esté en nuestra mente: éste es el conocimiento intuitivo. Pero el que haya en nuestra mente algo más que meramente esta idea, el que de aquí podamos inferir la existencia cierta de algo fuera de nosotros que corresponda a esa idea, es lo que algunos hombres piensan que se debe cuestionar; porque los hombres pueden tener en sus mentes semejantes ideas, cuando tales cosas no existen, ni semejantes objetos afectan a sus sentidos. Pero pienso que en este sentido estamos dotados de una evidencia que sobrepasa toda duda. Pues yo preguntaría a cualquiera si no está irremediablemente consciente en sí mismo de tener una percepción diferente cuando mira el sol por el día y cuando piensa en él durante la noche; cuando saborea el ajenjo, o huele una rosa, y cuando solamente piensa en ese sabor o en ese perfume. Así, pues, encontramos que existe la misma diferencia entre cualquier idea revivida en la mente por la memoria y cualquiera que llega a nuestra mente por los sentidos, que la que existe entre dos ideas distintas. Y si alguien afirmara que un sueño puede provocar lo mismo, y que todas esas ideas pueden ser producidas en nosotros sin los objetos exteriores, estará muy contento de soñar que yo le puedo contestar esto: 1. Que no reviste gran importancia el que le aumente o no sus escrúpulos, porque si todo es un sueño, el razonamiento y las argumentaciones no tienen ninguna utilidad, estando desprovistos de verdad y de conocimiento. 2. Que yo pienso que admitirá que hay una diferencia muy manifiesta entre soñar que está en el fuego, y estar en este momento en él. [...] Así que creo que podemos añadir a las dos anteriores clases de conocimiento una tercera: el de la existencia de objetos externos particulares; [...] y deducir que existen tres grados de conocimiento: intuitivo, demostrativo y sensitivo, en cada uno de los cuales hay diferentes grados y modos de evidencia y de certidumbre.