Locke, John: l'inici de la societat política

Sent els homes lliures i iguals i independents per naturalesa, [...] ningú pot sortir d'aquest estat i veure's sotmès al poder polític d'un altre, tret que intervingui el seu propi consentiment. L'única manera per la qual un renuncia a la seva llibertat natural i se situa sota els límits de la societat civil és aconseguint un acord amb altres homes per a reunir-se i viure en comunitat, per a viure els uns amb els altres en pau, tranquil·litat i la deguda comoditat, en el gaudi segur de les seves propietats respectives i amb la major salvaguardia enfront d'aquells que no formen part d'aquesta comunitat. Això el poden realitzar un nombre d'homes qualssevol, perquè no perjudica en res la llibertat dels altres, als quals es deixa en l'estat de naturalesa en què es trobaven. Quan un grup d'homes ha arribat a un consens per a formar una comunitat o govern, s'incorporen en l'acte al cos polític que conformen ells mateixos, en el qual la majoria adquireix el dret d'actuar i decidir pels altres.

En efecte, quan uns quants homes han constituït una comunitat, mitjançant un acord de cadascun dels individus, han fet d'aquesta comunitat un sol cos amb poder per a actuar com a tal cos unit, la qual cosa es duu a terme únicament a través de la voluntat i determinació de la majoria. [...] En conseqüència, veiem que en les assemblees amb poder per a fixar el nombre, l'acte de la majoria passa per ser l'acte de la totalitat i, per descomptat, les seves resolucions són definitives, doncs s'entén, per llei natural i racional, que compta amb el poder d'aquesta totalitat.

I així, cada home que consenteix reunir-se amb uns altres i formar un cos polític sota un govern es posa a si mateix sota obligació, davant tots els membres d'aquesta societat, de sotmetre's a la determinació i resolucions de la majoria. D'una altra manera, el pacte originari, pel qual tant ell com els altres s'incorporen a una societat, no tindria cap significat.

Segundo ensayo sobre el gobierno civil, VIII, n. 95-97 (en Dos ensayos sobre el gobierno civil, Espasa Calpe, Madrid 1991, p. 273-274).

---

Original en castellà

Siendo los hombres libres e iguales e independientes por naturaleza, [...] nadie puede salir de este estado y verse sometido al poder político de otro, a menos que medie su propio consentimiento. La única manera por la que uno renuncia a su libertad natural y se sitúa bajo los límites de la sociedad civil es alcanzando un acuerdo con otros hombres para reunirse y vivir en comunidad, para vivir unos con otros en paz, tranquilidad y la debida comodidad, en el disfrute seguro de sus propiedades respectivas y con la mayor salvaguardia frente a aquellos que no forman parte de esa comunidad. Esto lo pueden realizar un número de hombres cualesquiera, porque en nada perjudica a la libertad de los demás, a los que se deja en el estado de naturaleza en que se encontraban. Cuando un grupo de hombres ha llegado a un consenso para formar una comunidad o gobierno, se incorporan en el acto al cuerpo político que conforman ellos mismos, en el que la mayoría adquiere el derecho de actuar y decidir por los demás.

En efecto, cuando unos cuantos hombres han constituido una comunidad, mediante un acuerdo de cada uno de los individuos, han hecho de esa comunidad un solo cuerpo con poder para actuar como tal cuerpo unido, lo que se lleva a cabo únicamente a través de la voluntad y determinación de la mayoría. [...] En consecuencia, vemos que en las asambleas con poder para fijar el número, el acto de la mayoría pasa por ser el acto de la totalidad y, por supuesto, sus resoluciones son definitivas, pues se entiende, por ley natural y racional, que cuenta con el poder de dicha totalidad.

Y así, cada hombre que consiente reunirse con otros y formar un cuerpo político bajo un gobierno se pone a sí mismo bajo obligación, ante todos los miembros de esa sociedad, de someterse a la determinación y resoluciones de la mayoría. De otro modo, el pacto originario, por el que tanto él como los demás se incorporan a una sociedad, no tendría ningún significado.