Galileo Galilei: abjuració pública
De Wikisofia
La revisió el 18:25, 20 oct 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - rebuig de la mateixa, + rebuig d'aquesta,)
abjuració pública
Jo, Galileu Galilei, fill del difunt Vincenzio Galilei de Florència, de 70 anys, constituït personalment en judici, agenollant-me davant els eminentísimos i reverendísimos cardenals Inquisidores Generals contra la depravació herètica en tota la Cristiandat, tenint davant els meus ulls i tocant amb les meves mans els Sants Evangelis, juro que he cregut sempre, crec ara i amb l'ajuda de Déu creuré en l'avenir tot el que sosté, predica i ensenya la Santa i Apostòlica Església. Però com, després d'haver estat judicialment requerit per mandat del Sant Ofici a abandonar completament la falsa opinió que el sol és el centre del món i que no es mou i que la terra no és el centre del món i es mou, i a no sostenir, defensar o ensenyar aquesta falsa doctrina de cap manera, sigui oralment o per escrit; i després d'haver-se'm notificat que aquesta doctrina era contrària a les Sagrades Escriptures, vaig escriure i vaig publicar un llibre on tracte d'aquesta doctrina ja condemnada i addueixo raons molt eficaces a favor seu, sense que mostri de cap manera rebuig d'aquesta, he estat jutjat per tot això com vehementment sospitós d'heretgia, a saber, d'haver sostingut i cregut que el sol és el centre del món i està immòbil i que la terra no és el centre i es mou.
Per tant, desitjant llevar de la ment de les seves eminències i de tot fidel cristià aquesta vehement sospita, justament concebuda contra mi, amb cor sincer i fe no fingida abjuro, maleeixo i detesto els errors i heretgies ara esmentats, i en general tots i cadascun dels errors, heretgies i sectes contràries a la Santa Església. I juro que en el futur no diré mai més ni afirmaré, oralment o per escrit, res que pogués ser causa d'una sospita semblant contra mi. Al contrari, si arribés a saber d'algun heretge o d'algú sospitós d'heretgia, ho denunciaré a aquest Sant Ofici, o a l'Inquisidor, o a l'Ordinari del lloc on em trobés.
Juro, a més, i prometo complir i observar completament totes les penitències que m'han estat o em seran imposades per aquest Sant Ofici; i si deixés de guardar alguna d'aquestes promeses i juraments, la qual cosa Déu no permeti, em sotmeto a totes les penes i càstigs imposats i promulgats pels sagrats cànons i altres lleis generals i particulars contra semblants delinqüents. Així m'ajudi Déu i aquests els seus sants Evangelis, que toco amb les meves mans.
Jo, el supraescrito Galileu Galilei, he abjurat, jurat, promès i obligat tal com consta a dalt. I en testimoniatge de la veritat he signat de la meva pròpia mà el present document d'abjuració i ho he llegit paraula a paraula a Roma, en el convent de Minerva, aquest 22 de juny de 1633.
Jo, Galileu Galilei, he abjurat com consta a dalt, per la meva pròpia mà.
Abjuración de Galileo, en M.A. Finocchiaro, The Galileo Affair. A Documentary History,University of California Press, Berkeley, Los Angeles 1989,p. 292-293. |
Original en castellà
abjuración pública
Yo, Galileo Galilei, hijo del difunto Vincenzio Galilei de Florencia, de 70 años de edad, constituido personalmente en juicio, arrodillándome ante los eminentísimos y reverendísimos cardenales Inquisidores Generales contra la depravación herética en toda la Cristiandad, teniendo ante mis ojos y tocando con mis manos los Santos Evangelios, juro que he creído siempre, creo ahora y con la ayuda de Dios creeré en el porvenir todo cuanto sostiene, predica y enseña la Santa y Apostólica Iglesia. Pero como, después de haber sido judicialmente requerido por mandato del Santo Oficio a abandonar completamente la falsa opinión de que el sol es el centro del mundo y que no se mueve y que la tierra no es el centro del mundo y se mueve, y a no sostener, defender o enseñar esta falsa doctrina de ningún modo, ya sea oralmente o por escrito; y después de habérseme notificado que esta doctrina era contraria a las Sagradas Escrituras, escribí y publiqué un libro en donde trato de esta doctrina ya condenada y aduzco razones muy eficaces en su favor, sin que muestre en modo alguno rechazo de la misma, he sido juzgado por todo ello como vehementemente sospechoso de herejía, a saber, de haber sostenido y creído que el sol es el centro del mundo y está inmóvil y que la tierra no es el centro y se mueve.
Por tanto, deseando quitar de la mente de sus eminencias y de todo fiel cristiano esta vehemente sospecha, justamente concebida contra mí, con corazón sincero y fe no fingida abjuro, maldigo y detesto los errores y herejías ahora mencionados, y en general todos y cada uno de los errores, herejías y sectas contrarias a la Santa Iglesia. Y juro que en el futuro no diré nunca más ni afirmaré, oralmente o por escrito, nada que pudiera ser causa de una sospecha semejante contra mí. Al contrario, si llegara a saber de algún hereje o de alguien sospechoso de herejía, lo denunciaré a este Santo Oficio, o al Inquisidor, o al Ordinario del lugar donde me hallare.
Juro, además, y prometo cumplir y observar por entero todas las penitencias que me han sido o me serán impuestas por este Santo Oficio; y si dejara de guardar alguna de estas promesas y juramentos, lo que Dios no permita, me someto a todas las penas y castigos impuestos y promulgados por los sagrados cánones y otras leyes generales y particulares contra semejantes delincuentes. Así me ayude Dios y estos sus santos Evangelios, que toco con mis manos.
Yo, el supraescrito Galileo Galilei, he abjurado, jurado, prometido y obligado tal como consta arriba. Y en testimonio de la verdad he signado de mi propia mano el presente documento de abjuración y lo he leído palabra a palabra en Roma, en el convento de Minerva, este 22 de junio de 1633.
Yo, Galileo Galilei, he abjurado como consta arriba, por mi propia mano.