Leibniz: l'enteniment, font de veritats necessàries
De Wikisofia
La revisió el 18:54, 15 oct 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - la qual té + la que té)
L'esperit no només és capaç de conèixer-les [les veritats impreses en l'enteniment], sinó també de trobar-les en si mateix, i si només tingués la simple capacitat de rebre coneixements o la potència activa per a això, tan indeterminada com la que té la cera per a les figures i la taula rasa per a les lletres, no seria la font de les veritats necessàries, com acabo de demostrar, doncs és innegable que els sentits no basten per a fer-nos veure la necessitat d'aquestes veritats.
| Nuevos ensayos sobre el entendimiento humano, I, cap. 1 (Alianza, Madrid 1991, p. 77). |
Original en castellà
El espíritu no sólo es capaz de conocerlas [las verdades impresas en el entendimiento], sino también de encontrarlas en sí mismo, y si sólo tuviese la simple capacidad de recibir conocimientos o la potencia activa para ello, tan indeterminada como la que tiene la cera para las figuras y la tabla rasa para las letras, no sería la fuente de las verdades necesarias, como acabo de demostrar, pues es innegable que los sentidos no bastan para hacernos ver la necesidad de dichas verdades.