Cosmogonia

(del grec κοσμογονία, kosmogonía, compost de κόσμος, kosmos, bon ordre, adorn, món, i γονή, goné, generació)

Relat mític que explica l'origen del món i la seva estructura. (veg. text). Les cosmogonies són inicialment teogonies: la constitució del món s'explica mitjançant successives generacions de divinitats, que estableixen una jerarquia i un ordre que representa la distinció dels diversos nivells fonamentals del món (celeste, terrestre i subterrani) i l'equilibri i relació que existeix entre els diferents components del món. Les teogonies/cosmogonies d'Hesíode (s. VIII aC), en la seva Teogonia i Els treballs i els dies, van influir directament en alguns aspectes de les cosmologies dels primers presocràtics.