Sacristán: el marxisme, concepció científica del món

Una concepció del món no és un saber, no és un coneixement en el sentit en què l'és la ciència positiva. És una sèrie de principis que donen raó de la conducta d'un subjecte, de vegades sense que aquest els hi formuli d'una manera explícita. Aquesta és una situació bastant freqüent: les simpaties i antipaties per certes idees, fets o persones, les reaccions ràpides, a crítiques, a estímuls morals, el veure gairebé com a fets de la naturalesa particularitats de les relacions entre els homes, en resolució, una bona part de la consciència de la vida quotidiana pot interpretar-se en termes de principis o creences moltes vegades implícites, «inconscients» en el subjecte que obra o reacciona. Però freqüentment aquests principis o creences inspiradors de la conducta quotidiana, encara que el subjecte no els hi formuli sempre, estan explícits en la cultura de la societat en què viu. Aquesta cultura conté comunament un conjunt d'afirmacions sobre la naturalesa del món físic i de la vida, així com un codi d'estimacions de la conducta. [...] El que les concepcions del món manquin d'aquells dos trets característics del coneixement positiu no és cosa accidental i eliminable, sinó necessària: es deu al fet que la concepció del món conté essencialment afirmacions sobre qüestions no resolubles pels mètodes decisoris del coneixement positiu, que són la verificació o falsació empíriques i l'argumentació analítica. [...]

La «concepció materialista i dialèctica del món», altres vegades anomenada per Engels, més lliurement, «concepció comunista del món», està moguda, com tot en el marxisme, per l'aspiració a posar fi a l'obnubilació de la consciència, amb la presència en la conducta humana de factors no reconeguts o idealitzats. D'això es desprèn que és una concepció del món explícita.

Sobre Marx y marxismo. Panfletos y materiales I, Icaria, Barcelona 1983, p. 28-31.