Diògenes Laerci: Anaxàgores

1. Anaxàgores, fill d'Hegesibulos, o bé d'Eubulo, va ser natural de Clazomene i deixeble d'Anaxímenes. Va ser el primer que a la matèria (fili) va afegir la ment al principi de les seves obres, on, suaument i magníficament, diu: «Totes les coses estaven juntes; després va sobrevenir la ment i les va ordenar», i per aquesta raó es diu ment. Timó diu d'ell el mateix en les seves Sàtires, en aquesta forma:

On diuen que l'heroi valerós
Anaxàgores es troba.
Cognomenat Ment
(i la va tenir joiosa),
perquè ens va dir que la ment eterna
va posar en ordre les coses,
abans confusament amuntegades.

Anaxàgores va ser il·lustre, no sols pel seu naixement i les seves riqueses, sinó també per la seva magnanimitat, ja que va cedir als seus tot el seu patrimoni. I quan el van qualificar de negligent va respondre: «I vosaltres, per què no sou més diligents?» Es va absentar, finalment, a fi de lliurar-se a la contemplació de la Naturalesa, menyspreant tota preocupació pública, de manera que dient-li un: «Cap preocupació us queda de la pàtria?», va respondre, assenyalant al cel: «Jo venero en extrem la pàtria».

2. Es diu que quan Xerxes va passar a Grècia, Anaxàgores tenia vint anys d'edat, i que va viure fins a setanta-dos. Apol·lodor escriu en les seves Cròniques, que va néixer a l'Olimpíada LXX i va morir l'any primer de la LXXVIII. Va començar a filosofar a Atenes, a vint anys, sent arcont Calias, com diu Demetri de Falèron en la seva Història dels arconts, on afegeixen que es va estar trenta anys.

3. Deia «que el Sol és un globus de foc i major que el Peloponès». Uns altres atribueixen això a Tàntal. «Que la Lluna està habitada i té serrals i valls. Que el principi de les coses són les partícules semblants, puix que així com l'or es compon de parts tenuíssimes, així també el món va ser compost de corpuscles semblants entre si. Que la ment és el principi del moviment. Que els cossos greus es van situar en el lloc baix, verbigràcia, la terra; els lleus, a dalt, com el foc; l'aigua i l'aire van prendre el mitjà. Així doncs, sobre la superfície de la Terra està el mar, i el Sol treu de les seves aigües els vapors. Que en el principi els astres giraven en el cel (construït en forma de cúpula), de manera que el pol, que sempre està a la nostra vista, girava sobre el vèrtex de la Terra, però que després va agafar inclinació. Que la Via Làctica és un reflex de la resplendor dels astres no il·luminats pel Sol. Que els estels són un concurs d'estels errants que llancen flames, i que l'aire els vibra com centelles. Que els vents provenen de l'aire enrarit pel Sol. Que el terratrèmol és causat per aire que corre per dins de la Terra. Que els animals van ser engendrats de l'humor, de la calor i de la terra; després van anar naixent d'ells mateixos, engendrant-se els mascles a la part dreta i les femelles a l'esquerra».

4. Es diu que va anunciar, abans de caure, la pedra que va caure a Egospótamos, la qual va dir que cauria del sol, i que per això Eurípides, el seu deixeble, en la tragèdia intitulada Faetó, va anomenar el Sol massa de foc. També que, havent partit cap a Olímpia, es va asseure vestit de pells, com si hagués de ploure aviat, i així va succeir. A un que li va preguntar si les muntanyes de Làmpsac serien mar en l'esdevenidor, diuen que va respondre: «Sí, per cert, si el temps no s'acaba». Preguntat una vegada per a quin fi havia nascut, va dir que «per a contemplar el Sol la Lluna i el cel». A un que li objectava que estava privat dels atenesos, va respondre: «No estic privat d'ells, sinó ells de mi». En veure el sepulcre de Mausolo, va dir: «Un monument sumptuós és imatge de riqueses convertides en pedres». A un que portava mal el fet que morís en terra aliena, va respondre: «No us molesteu per això, perquè de tot arreu hi ha el mateix camí a fer per a baixar a la regió dels morts».

5. Segons diu Favorí en la seva Història vària, sembla que va ser el primer que va dir que «Homer va compondre el seu poema per a recomanar la virtut i la justícia»; sembla que va amplificar molt Metròdor de Làmpsac, amic seu, el qual va gaudir bastant Homer en l'estudi de la naturalesa. Anaxàgores va ser el primer que ens va deixar un escrit sobre la naturalesa. Silè, en el llibre primer de les seves Històries, diu que havent caigut una pedra del cel sent arcont Dimil, va dir llavors Anaxàgores que tot el cel es componia de pedres, i se sostenia per la velocitat del seu gir; de manera que si aquest gir s'aturés, cauria el cel.

6. Respecte a la seva condemna hi ha diverses opinions, ja que Soció, en les Successions dels filòsofs, diu que Cleó el va acusar d'impietat, per haver dit que el Sol és una massa de ferro encès, però que el va defensar Pèricles, el seu deixeble, i només va ser condemnat a pagar cinc talents i ser desterrat. Sàtir escriu en les seves Vides que el va acusar Tucídides, perquè aquest era contrari a les resolucions de Pèricles en l'administració de la República. Que no sols el va acusar d'impietat, sinó també de traïció, i que absent, va ser condemnat a mort. Havent-li donat la notícia de la seva condemna i de la mort dels seus fills, va respondre al primer «que feia molt de temps que la naturalesa havia condemnat a mort tant els seus acusadors com a ell». I al segon, que «sabia que els havia engendrat mortals». Alguns atribueixen això a Soló; uns altres a Xenofont.

7. Demetri de Felèron diu, en el llibre De la Vellesa, que Anaxàgores va enterrar ell mateix amb les seves mans els seus fills. Hermip, en les Vides, assegura que va ser empresonat i condemnat a mort; i preguntat Pèricles si hi havia algun crim cabdal en ell, com que no li'n va trobar cap, va dir: «Ara bé: jo sóc deixeble d'aquest home; no vulgueu perdre'l amb calúmnies, sinó seguiu la meva voluntat i deixeu-lo absolt.» I així es va fer: però no podent suportar la injustícia, va morir de mort voluntària. Finalment, Jeroni diu, en el llibre II dels seus Comentaris varis, que Pèricles el va conduir al tribunal de justícia en un temps en què es trobava defallit i feble per malaltia, i que va ser absolt abans per haver-lo vist així que per haver-lo trobat innocent. Tots aquests parers hi ha sobre la condemnació d'Anaxàgores. Hi ha qui pensa encara que va ser enemic de Demòcrit per no haver-lo volgut admetre a la seva conversa i el seu tracte.

8. Finalment, havent passat a Làmpsac, va morir allí, i preguntat pels magistrats si volia que s'executés alguna cosa, diuen que va respondre que «cada any en el mes de la seva mort fos permès als nois jugar», i que avui dia s'observa. Els lampsacens el van honrar difunt, i en el seu sepulcre van posar aquest epitafi:

Aquí jeu Anaxàgores il·lustre,
que al costat de la fi de la seva vital carrera,
va entendre plenament els arcans
que en si conté la celeste esfera.

El meu a ell és el següent:

Que el Sol és massa ardent
Anaxàgores va dir; i per aquesta raó
va ser condemnat a mort.
El deslliurà el seu deixeble Pèricles:
Però ell entre erudits llanguiments,
sap deixar la vida voluntari.

Va haver-hi altres tres Anaxàgores, però en cap d'ells no van concórrer totes les ciències. El primer va ser orador, un dels deixebles d'Isòcrates. L'altre, estatuari, de qui Antígon fa memòria. I l'altre, gramàtic, deixeble de Zenòdot.

Vidas de los más ilustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.70-73. (Traducción de José Ortiz y Sainz, fines del s. XVIII).