Popper: sentit positiu de l'error
De Wikisofia
La revisió el 10:38, 13 oct 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - per aproximar-se + per a aproximar-se)
Per tant, no podem atribuir la veritat o la probabilitat a les nostres teories. La utilització de normes tals com la veritat i l'aproximació a la veritat només exerceixen un paper en el context de la crítica. Podem rebutjar una teoria per no ser veritable o per a aproximar-se menys a la veritat que una de les seves predecessores o competidores. Tal vegada pugui resumir en dues tesis breus el que he dit fins a aquí: (1) Som fal·libles i propendim a l'error; no obstant això, podem aprendre de les nostres fallades. (2) No podem justificar les nostres teories, però podem criticar-les racionalment i adoptar de manera provisional aquelles que semblen suportar millor les nostres crítiques i que posseeixen major poder explicatiu.
| Conocimiento objetivo, Tecnos, Madrid 1974, p. 243-244. |
Original en castellà
Por tanto, no podemos atribuir la verdad o la probabilidad a nuestras teorías. La utilización de normas tales como la verdad y la aproximación a la verdad sólo desempeñan un papel en el contexto de la crítica. Podemos rechazar una teoría por no ser verdadera o por aproximarse menos a la verdad que una de sus predecesoras o competidoras. Tal vez pueda resumir en dos tesis breves lo que he dicho hasta aquí: (1) Somos falibles y propendemos al error; sin embargo, podemos aprender de nuestros fallos. (2) No podemos justificar nuestras teorías, pero podemos criticarlas racionalmente y adoptar de modo provisional aquellas que parecen soportar mejor nuestras críticas y que poseen mayor poder explicativo.