Marx: la pèrdua de sentit de la filosofia

Aquesta forma de considerar les coses no deixa de tenir els seus pressupostos. Part de bases reals i no les abandona ni un sol moment. Però són unes bases constituïdes pels mateixos homes, no aïllats ni estàtics d'alguna manera imaginària, sinó presos dins del seu procés i afany de desenvolupament real en determinades ocasions, un desenvolupament empíricament visible. Quan s'examina aquest procés d'activitat vital, la història deixa de ser un munt de fets sense vida -caso dels empiristes, encara abstractes –o una activitat il·lusòria de subjectes imaginaris– cas dels idealistes.

On acaba l'especulació i on s'examina la vida real és allí on comença la ciència real, positiva, l'anàlisi de l'activitat pràctica del procés de desenvolupament pràctic dels homes. Desapareix la fraseologia sobre la consciència i és reemplaçada pel coneixement real. La filosofia com a activitat independent perd el seu mitjà d'existència amb l'estudi de la realitat; podrà posar-se al capdamunt, en lloc d'ella, una síntesi, en el millor dels casos, dels resultats més generals que sigui possible abstreure a través d'un estudi del desenvolupament històric dels homes. Aïllades i separades de la història real, aquestes abstraccions no tenen el més petit valor. Només poden servir per facilitar la classificació de materials històrics, per indicar l'ordre successiu dels seus fets. Però no ens donen mai, com pretén la filosofia, una recepta o esquema que ens permeti distingir clarament les diferents èpoques històriques. Per contra, les dificultats comencen quan ens proposem examinar i ordenar el material –d'època passada o recent– i representar la realitat. L'eliminació d'aquestes dificultats depèn de premisses que ens és impossible desenvolupar aquí, i que cal buscar-les en l'estudi del procés de vida real i de l'activitat dels individus de cada època. Anem a prendre ara algunes d'aquestes abstraccions i les utilitzarem respecte a la ideologia, explicant-les amb exemples històrics [...].

Amb els alemanys privats de tot pressupost, cal afirmar, abans de res, el pressupost de tota existència humana, i per tant, de tota la història: que els homes han de poder viure per a poder fer la història Però resulta primordial i indispensable per viure poder beure, menjar, allotjar-se, vestir i encara algunes coses més. El primer fet és, doncs, la producció dels mitjans que permeten satisfer aquestes necessitats; la producció de la vida material en si és, veritablement, un fet històric, una condició fonamental de tota la història que encara avui, com fa milers i milers d'anys, cal realitzar cada dia, cada hora, només per a mantenir als homes en vida. Fins a quan la realitat necessària és reduïda a un bastó, al mínim estricte com és el cas de sant Bruno. implica activitat productora d'aquell bastó. Resulta així que la primera exigència de tota concepció històrica consisteix a observar aquest fet fonamental i tenir-ho en compte en tota la seva importància i extensió. És cosa sabuda que els alemanys no ho han fet mai; s'han trobat, doncs, sense cap base terrestre per a la història, i mai han tingut, en conseqüència, ni un sol historiador. Els anglesos i els francesos han vist sota un angle molt estret la relació entre aquest fet i allò que anomenen història, sobretot mentre han estat sotmesos per la ideologia política; però han estat els primers que han intentat donar a la història una base materialista escrivint abans que tot les històries de la societat burgesa del comerç i de la indústria.

El segon punt consisteix que, una vegada satisfeta la primera necessitat, l'acció de satisfer-la i l'instrument ja adquirit d'aquesta satisfacció fan sorgir noves necessitats, i aquesta producció de noves necessitats és el primer fet històric. És aquí on es pot veure de seguida de quina classe de fusta està feta la gran saviesa històrica dels alemanys: allí on es troben escassos de material positiu i no disposen d'estupideses teològiques, ni polítiques o literàries per a discutir, els nostres alemanys no veuen ja història, sinó «època prehistòrica»; no ens expliquen d'altra banda quina classe de pas hi ha des d'aquest absurd de la «prehistòria» a la història pròpiament aquesta, encara que, de totes maneres, la seva especulació històrica es llança preferentment sobre aquesta «prehistòria» perquè es creu lliure dels embats del «fet brutal», i també perquè en ella pot deixar lliure el seu instint especulatiu, muntant i desfent les hipòtesis a milers.

El tercer fet, que entra ja aquí de ple en el desenvolupament històric, consisteix que els homes, posats decididament a renovar cada dia la pròpia vida, comencen a crear altres homes, a reproduir-se: és la relació entre home i dona, entre pares i fills, és la família. Aquesta família, que és al principi l'única relació social, es fa més tard una relació subalterna (fora d'Alemanya), quan l'increment de les necessitats engendra noves relacions socials i l'augment de la població crea noves necessitats; el tema de la família ha de ser tractat i desenvolupat, per tant, d'acord amb els fets empírics existents i no segons el «concepte de família», com hi ha costum de fer a Alemanya. No cal comprendre, d'altra banda, aquests tres aspectes de l'activitat social com tres estadis diferents, sinó simplement com tres aspectes o, com tres «moments» que han coexistit des del començament de la història i dels primers homes i que es manifesten encara en la història actual.

Produir la vida, tant la pròpia amb el treball com la dels altres amb la procreació, ens apareix així des d'ara com una doble relació: natural d'una banda i social per una altra (social en el sentit d'acció conjugada de diversos individus, no importa en quines condicions, de quina manera i amb quina finalitat). La conseqüència és un mode de producció o un estadi industrial determinats que van sempre lligats a una forma de cooperació o a un estadi social determinat, i aquest tipus de cooperació és ell mateix una «força productiva». Una altra conseqüència és la massa de les forces productives que disposa l'home, la qual determina l'estat social i, per tant, cal estudiar i elaborar la «història humana» en relació amb la història de la indústria i de l'intercanvi. Però resulta també bé clar que és impossible escriure una història així a Alemanya, ja que als alemanys els falta per a poder fer-la, a part de la facultat de concebre-la i els materials necessaris, també la «certesa sensible», i que no es pugui experimentar sobre les coses de l'altre costat del Rin perquè no hi ha transcurs històric. És manifesta, doncs, d'entrada, una interdependència materialista dels homes, condicionada per les necessitats i la forma de producció, tan vella com els mateixos homes; una interdependència que adopta contínuament noves formes i presenta amb tot una «història», sense que en canvi existeixi encara qualsevol absurditat política o religiosa que agrupi als homes.

La ideología alemana, en F. Canals, Textos de los grandes filósofos: edad contemporánea, Herder, Barcelona 1990, p.14-17.

---

Original en castellà

Esta forma de considerar las cosas no deja de tener sus presupuestos. Parte de bases reales y no las abandona ni un solo momento. Pero son unas bases constituidas por los mismos hombres, no aislados ni estáticos de algún modo imaginario, sino presos dentro de su proceso y afán de desarrollo real en determinadas ocasiones, un desarrollo empíricamente visible. Cuando se examina este proceso de actividad vital, la historia deja de ser un montón de hechos sin vida -caso de los empiristas, aún abstractos –o una actividad ilusoria de sujetos imaginarios– caso de los idealistas.

Donde acaba la especulación y donde se examina la vida real es allí donde empieza la ciencia real, positiva, el análisis de la actividad práctica del proceso de desarrollo práctico de los hombres. Desaparece la fraseología sobre la conciencia y es reemplazada por el conocimiento real. La filosofía como actividad independiente pierde su medio de existencia con el estudio de la realidad; podrá ponerse en lo alto, en lugar de ella, una síntesis, en el mejor de los casos, de los resultados más generales que sea posible abstraer a través de un estudio del desarrollo histórico de los hombres. Aisladas y separadas de la historia real, estas abstracciones no tienen el más pequeño valor. Sólo pueden servir para facilitar la clasificación de materiales históricos, para indicar el orden sucesivo de sus hechos. Pero no nos dan nunca, como pretende la filosofía, una receta o esquema que nos permita distinguir claramente las diferentes épocas históricas. Por el contrario, las dificultades empiezan cuando nos proponemos examinar y ordenar el material –de época pasada o reciente– y representar la realidad. La eliminación de estas dificultades depende de premisas que nos es imposible desarrollar aquí, y que hay que buscarlas en el estudio del proceso de vida real y de la actividad de los individuos de cada época. Vamos a tomar ahora algunas de estas abstracciones y las utilizaremos respecto a la ideología, explicándolas con ejemplos históricos [...].

Con los alemanes privados de todo presupuesto, es preciso afirmar, ante todo, el presupuesto de toda existencia humana, y por lo tanto, de toda la historia: que los hombres han de poder vivir para poder hacer la historia Pero resulta primordial e indispensable para vivir poder beber, comer, alojarse, vestir y aún algunas cosas más. El primer hecho es, pues, la producción de los medios que permiten satisfacer estas necesidades; la producción de la vida material en sí es, verdaderamente, un hecho histórico, una condición fundamental de toda la historia que aún hoy, como hace miles y miles de años, es preciso realizar cada día, cada hora, sólo para mantener a los hombres en vida. Hasta cuando la realidad necesaria es reducida a un bastón, al mínimo estricto como es el caso de san Bruno. implica actividad productora de aquel bastón. Resulta así que la primera exigencia de toda concepción histórica consiste en observar este hecho fundamental y tenerlo en cuenta en toda su importancia y extensión. Es cosa sabida que los alemanes no lo han hecho nunca; se han encontrado, pues, sin ninguna base terrestre para la historia, y nunca han tenido, en consecuencia, ni un solo historiador. Los ingleses y los franceses han visto bajo un ángulo muy estrecho la relación entre este hecho y aquello que llaman historia, sobre todo mientras han estado sometidos por la ideología política; pero han sido los primeros que han intentado dar a la historia una base materialista escribiendo antes que todo las historias de la sociedad burguesa del comercio y de la industria.

El segundo punto consiste en que, una vez satisfecha la primera necesidad, la acción de satisfacerla y el instrumento ya adquirido de esta satisfacción hacen surgir nuevas necesidades, y esta producción de nuevas necesidades es el primer hecho histórico. Es aquí donde se puede ver en seguida de qué clase de madera está hecha la gran sabiduría histórica de los alemanes: allí donde se encuentran escasos de material positivo y no disponen de estupideces teológicas, ni políticas o literarias para discutir, nuestros alemanes no ven ya historia, sino «época prehistórica»; no nos explican por otra parte qué clase de paso hay desde este absurdo de la «prehistoria» a la historia propiamente dicha, aunque, de todos modos, su especulación histórica se lanza preferentemente sobre esta «prehistoria» porque se cree libre de los embates del «hecho brutal», y también porque en ella puede dejar libre su instinto especulativo, montando y deshaciendo las hipótesis a millares.

El tercer hecho, que entra ya aquí de lleno en el desarrollo histórico, consiste en que los hombres, puestos decididamente a renovar cada día la propia vida, empiezan a crear otros hombres, a reproducirse: es la relación entre hombre y mujer, entre padres e hijos, es la familia. Esta familia, que es al principio la única relación social, se hace más tarde una relación subalterna (fuera de Alemania), cuando el incremento de las necesidades engendra nuevas relaciones sociales y el aumento de la población crea nuevas necesidades; el tema de la familia ha de ser tratado y desarrollado, por tanto, de acuerdo con los hechos empíricos existentes y no según el «concepto de familia», como hay costumbre de hacer en Alemania. No es preciso comprender, por otra parte, estos tres aspectos de la actividad social como tres estadios diferentes, sino simplemente como tres aspectos o, como tres «momentos» que han coexistido desde el comienzo de la historia y de los primeros hombres y que se manifiestan todavía en la historia actual.

Producir la vida, tanto la propia con el trabajo como la de los otros con la procreación, nos aparece así desde ahora como una doble relación: natural por una parte y social por otra (social en el sentido de acción conjugada de diversos individuos, no importa en qué condiciones, de qué manera y con qué finalidad). La consecuencia es un modo de producción o un estadio industrial determinados que van siempre ligados a una forma de cooperación o a un estadio social determinado, y este tipo de cooperación es él mismo una «fuerza productiva». Otra consecuencia es la masa de las fuerzas productivas de que dispone el hombre, la cual determina el estado social y, por lo tanto, es preciso estudiar y elaborar la «historia humana» en relación con la historia de la industria y del intercambio. Pero resulta también bien claro que es imposible escribir una historia así en Alemania, ya que a los alemanes les falta para poder hacerla, aparte de la facultad de concebirla y los materiales necesarios, también la «certeza sensible», y que no se pueda experimentar sobre las cosas del otro lado del Rin porque no hay transcurso histórico. Es manifiesta, pues, de entrada, una interdependencia materialista de los hombres, condicionada por las necesidades y la forma de producción, tan vieja como los mismos hombres; una interdependencia que adopta continuamente nuevas formas y presenta con todo una «historia», sin que en cambio exista aún cualquiera absurdidad política o religiosa que agrupe a los hombres.