Kant: la comunicabilitat del gust

La capacitat dels homes de comunicar-se els seus pensaments exigeix una relació de la imaginació i de l'enteniment per a associar als conceptes intuïcions i a aquestes, al seu torn, conceptes que s'ajunten en un coneixement; però llavors la concordança d'ambdues facultats de l'esperit és conforme a llei, sota la pressió de determinats conceptes. Només quan la imaginació, en la seva llibertat, desperta l'enteniment, i aquest, sense concepte, posa la imaginació en un joc regular, llavors es comunica la representació, no com a pensament, sinó com a sentiment interior d'un estat de l'esperit, conforme a fi.

El gust, doncs, és la facultat de jutjar a priori la comunicabilitat dels sentiments que estan units amb una representació donada (sense intervenció d'un concepte).

Crítica del juicio, § 40 (Espasa Calpe, Madrid 1991, 5ª ed., p. 248).