Kant: els judicis sintètics a priori

En tots els judicis en els quals es pensa la relació entre un subjecte i un predicat [...] tal relació pot tenir dues formes: o bé el predicat B pertany al subjecte A com alguna cosa que està (implícitament) contingut en el concepte A, o bé B es troba completament fos del concepte A, encara que guardi amb ell alguna connexió. En el primer cas anomeno al judici analític: en el segon, sintètic. Els judicis analítics [...] són, doncs, aquells en què es pensa el llaç entre predicat i subjecte mitjançant la identitat; aquells en què es pensa aquest llaç sense identitat es diran sintètics. Podríem també denominar els primers judicis explicatius, i extensius els segons, ja que aquells no afegeixen res al concepte del subjecte mitjançant el predicat, sinó que simplement ho descomponen en els seus conceptes parcials, els quals eren ja pensats en aquest concepte del subjecte (encara que de forma confusa). Per contra, els últims afegeixen al concepte del subjecte un predicat que no era pensat en ell ni podia extreure's de cap descomposició seva. Si dic, per exemple: «Tots els cossos són extensos», tenim un judici analític. En efecte, no tinc necessitat d'anar més enllà del concepte que lligo a «cos» per trobar l'extensió com enllaçada amb ell. [...] Per contra, si dic «Tots els cossos són pesats», el predicat constitueix alguna cosa completament diferent del que penso en el simple concepte de cos en general. [...]

Els judicis d'experiència, com a tals, són tots sintètics.[...] La possibilitat de la síntesi del predicat «pesat» amb el concepte de cos es basa, doncs, en l'experiència. [...]

En el cas dels judicis sintètics a priori, ens falta aquesta ajuda enterament. En què em recolzo i què és el que fa possible la síntesi si vull anar més enllà del concepte A per conèixer que un altre concepte B es troba lligat al primer, ja que en aquest cas no tinc l'avantatge d'acudir a l'experiència per a veure-ho? Prenguem la proposició: «Tot el que succeeix té la seva causa». En el concepte «alguna cosa que succeeix» penso, per descomptat, una existència a la qual precedeix un temps, etc., i de tal concepte poden desprendre's judicis analítics. Però el concepte de causa indica alguna cosa diferent de «el que succeeix»; no està, doncs, contingut en aquesta última representació [...] Què és el que constitueix aquí la incògnita X en la qual es recolza l'enteniment quan creu trobar fora del concepte A un predicat B estrany al primer i que considera, no obstant això, com enllaçat amb ell? No pot ser l'experiència, doncs l'esmentat principi no només ha afegit la segona representació a la primera augmentant la seva generalitat, sinó fins i tot expressant la seva necessitat, és a dir, de forma totalment a priori i a partir de mers conceptes.

Crítica de la razón pura,Introducción (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 49-50).

---

Original en castellà

En todos los juicios en los que se piensa la relación entre un sujeto y un predicado [...] tal relación puede tener dos formas: o bien el predicado B pertenece al sujeto A como algo que está (implícitamente) contenido en el concepto A, o bien B se halla completamente fuera del concepto A, aunque guarde con él alguna conexión. En el primer caso llamo al juicio analítico: en el segundo, sintético. Los juicios analíticos [...] son, pues, aquellos en que se piensa el lazo entre predicado y sujeto mediante la identidad; aquellos en que se piensa dicho lazo sin identidad se llamarán sintéticos. Podríamos también denominar los primeros juicios explicativos, y extensivos los segundos, ya que aquéllos no añaden nada al concepto del sujeto mediante el predicado, sino que simplemente lo descomponen en sus conceptos parciales, los cuales eran ya pensados en dicho concepto del sujeto (aunque de forma confusa). Por el contrario, los últimos añaden al concepto del sujeto un predicado que no era pensado en él ni podía extraerse de ninguna descomposición suya. Si digo, por ejemplo: «Todos los cuerpos son extensos», tenemos un juicio analítico. En efecto, no tengo necesidad de ir más allá del concepto que ligo a «cuerpo» para encontrar la extensión como enlazada con él. [...] Por el contrario, si digo «Todos los cuerpos son pesados», el predicado constituye algo completamente distinto de lo que pienso en el simple concepto de cuerpo en general. [...]

Los juicios de experiencia, como tales, son todos sintéticos.[...] La posibilidadde la síntesis del predicado «pesado» con el concepto de cuerpo se basa, pues, en la experiencia. [...]

En el caso de los juicios sintéticos a priori, nos falta esta ayuda enteramente.¿En qué me apoyo y qué es lo que hace posible la síntesissi quiero ir más allá del concepto A para conocer que otro concepto B se halla ligado al primero, puesto que en este caso no tengo la ventaja de acudir a la experiencia para verlo? Tomemos la proposición: «Todo lo que sucede tiene su causa». En el concepto «algo que sucede» pienso, desde luego, una existencia a la que precede un tiempo, etc., y de tal concepto pueden desprenderse juicios analíticos. Pero el concepto de causa indica algo distinto de «lo que sucede»; no está, pues, contenido en esta última representación [...] ¿Qué es lo que constituye aquí la incógnita X en la que se apoya el entendimiento cuando cree hallar fuera del concepto A un predicado B extraño al primero y que considera, no obstante, como enlazado con él? No puede ser la experiencia, pues el mencionado principio no sólo ha añadido la segunda representación a la primera aumentando su generalidad, sino incluso expresando su necesidad, es decir, de forma totalmente a priori y a partir de meros conceptos.