Compromís

(del llatí compromittere, obligar-se mútuament a acceptar la decisió d'un tercer que actua com a jutge en una qüestió)

Terme que es correspon amb el engagement de l'existencialisme francès, sobretot de J.-P. Sartre. Amb ell s'expressa la determinació moral de l'individu humà, conscient de trobar-se en una determinada situació social i política concreta impossible d'eludir, de prendre partit per aquells amb els qui es comparteix una situació vital o una mateixa època. En filosofia, suposa l'abandó d'una perspectiva merament individualista per adherir-se a una altra en la qual domina la condició comuna de «ser-a-el-món». En les seves repercussions sociopolítiques, és una manera de negar el subjectivisme i l'aïllacionisme, prenent partit per una causa comuna. Sartre no només va entendre la seva filosofia com un compromís moral que cal portar a la pràctica, sinó que, a més, es va comprometre políticament amb el marxisme(veure text ). A Albert Camus sol presentar-se-li com a model de compromís ètic, i no polític. També és terme usual en el personalisme cristià.