Cita de Garin

El salt de la qualitat a la quantitat, del finit a l'infinit, del geocentrisme a l'heliocentrisme, etc., va venir determinat i possibilitat per un canvi d'actitud enfront de la realitat, per un canvi d'horitzons, per aquesta renovació cultural precisament que sembla passar per alt una visió massa estreny de la continuïtat històrica. [...]

En aquesta situació el fet nou és precisament el que solem denominar Humanisme, un fet que comença i es desenvolupa en part fora de la universitat i en part entre els professors de les facultats d'arts, i que movent-se en un nou àmbit no només desplaça l'equilibri del sistema del saber, sinó que contribueix sobretot a la renovació d'una problemàtica esgotada. [...] podria sostenir-se que la nova ciència deixa en aquells dies de discórrer segons les línies del desenvolupament de l'aristotelisme del segle XIV per a traslladar-se cap a la convergència entre el treball crític dels «humanistes» [...] i les aportacions «mecàniques» dels artesans, és a dir, a la zona de confluència entre les tècniques «mecàniques» i les «històric-filològiques».

E. Garin, La revolución cultural del Renacimiento, Crítica, Barcelona1984, 2ª ed., p. 252-253.

---

Original en castellà

El salto de la cualidad a la cantidad, de lo finito a lo infinito, del geocentrismo al heliocentrismo, etc., vino determinado y posibilitado por un cambio de actitud frente a la realidad, por un cambio de horizontes, por esa renovación cultural precisamente que parece pasar por alto una visión demasiado estrecha de la continuidad histórica. [...]

En esa situación el hecho nuevo es precisamente lo que solemos denominar Humanismo, un hecho que comienza y se desarrolla en parte fuera de la universidad y en parte entre los profesores de las facultades de artes, y que moviéndose en un nuevo ámbito no sólo desplaza el equilibrio del sistema del saber, sino que contribuye sobre todo a la renovación de una problemática agotada. [...] podría sostenerse que la nueva ciencia deja por entonces de discurrir según las líneas del desarrollo del aristotelismo del siglo XIV para trasladarse hacia la convergencia entre el trabajo crítico de los «humanistas» [...] y las aportaciones «mecánicas» de los artesanos, es decir, en la zona de confluencia entre las técnicas «mecánicas» y las «histórico-filológicas».