Mannà

Noció d'origen polinesi-melanésico, que designa la creença pròpia de les concepcions animistes en un poder sobrenatural impersonal que estan dotats certs objectes, animats i inanimats, que suscita temor reverencial o terror, o simplement sentiments i emocions que es consideren religiosos. Va ser descrita per R.H. Codrington, missioner que, després d'haver-la descobert en la Melanèsia, la descriu en la seva obra Els melanesios (1891).

El terme mannà s'usa com a verb, equivalent a tenir poder i efectivitat, o com a substantiu, equivalent a poder sobrenatural o força. Aquesta força o poder és la que atorga les seves portentoses propietats a determinats objectes, llocs, animals o persones, segons les creences animistes descrites per Robert Marett, i no és una força donada per sempre, sinó que és mutable i pot deixar de posseir-se o passar a altres éssers (veg. text).

En algunes creences es considera que el mannà entre alguns animals o entre algunes persones es transmet hereditàriament. Sovint, també, aquells objectes, persones o llocs que posseeixen mannà són protegits per nombrosos tabús.

S'ha assenyalat també que els termes grecs dynamis, pneuma o charis. segurament, haurien de ser entesos d'una manera semblant en el context del pensament presocràtic i anterior.