Popper: refutació de l'historicisme

1. El curs de la història humana està fortament influït pel creixement dels coneixements humans. (La veritat d'aquesta premissa ha de ser admesa àdhuc pels quals veuen les nostres idees, incloses les nostres idees científiques, com el sub-producte d'un desenvolupament material de qualsevol classe que sigui).

2. No podem predir, per mètodes racionals o científics, el crecimientofuturo dels nostres coneixements científics. (Aquesta asserció pot ser provada lògicament per consideracions esbossades més avall).

3. No podem, per tant, predir el curs futur de la història humana.

4. Això significa que hem de rebutjar la possibilitat d'una història teòrica; és a dir, d'una ciència històrica i social de la mateixa naturalesa que la física teòrica. No pot haver-hi una teoria científica del desenvolupament històric que serveixi de base per a la predicció històrica.

5. La meta fonamental dels mètodes historicistes [...] està, per tant, malament concebuda; i l'historicisme cau per la seva base.

L'argument no refuta, és clar, la possibilitat de tota classe de predicció social; per contra, és perfectament compatible amb la possibilitat de posar a prova teories sociològiques –per exemple, teories econòmiques– per mitjà d'una predicció que certs successos tindran lloc sota certes condicions. Només refuta la possibilitat de predir successos històrics en tant poden ser influïts pel creixement dels nostres coneixements.

El pas decisiu en aquest argument és la proposició (2). Crec que és convincent en si mateixa: si hi ha en realitat un creixement dels coneixements humans, no podem anticipar avui el que sabrem només demà.

La miseria del historicismo, Taurus-Alianza, Madrid 1973, p. 12.