Mosterín. La racionalitat

Què és, doncs, la racionalitat?La racionalitat –en el significat en què aquí l'entenem– no és una facultat, sinó un mètode. L'aplicació del mètode racional pressuposa certes facultats. Però cap facultat garanteix que s'apliqui el mètode racional. I si bé només té sentit qualificar de racional o irracional la conducta d'éssers intel·ligents, segons que utilitzin o no la seva intel·ligència conforme a les normes del mètode racional, cal reconèixer que la més aguda de les intel·ligències és perfectament compatible amb una crasa irracionalitat.

La racionalitat es predica de les nostres creences i opinions, d'una banda, i de les nostres decisions, accions i conducta, per un altre. Cridem racionalitat creencial a la qual es predica de creences i opinions, i racionalitat pràctica a la qual es predica de decisions, accions i conductes. [...]

Per resumir, proposem precisar el concepte de racionalitat creencial de la següent manera: Un humán determinat x creu racionalment que (on és una idea qualsevol) si i només si (1) x creu que n i (2) x està justificat a creure que n, és a dir, n és analític, o x pot comprovar directament que n, o n és una opinió científica vigent en el temps de x, o hi ha testimoniatges fiables que n, o n és deduïble a partir d'altres idees

i x està justificat a creure que

(aquesta clàusula converteix a aquesta definició en recursiva) i, a més, (3) x no és conscient que estigui en contradicció amb cap de les seves creences.

Racionalidad y acción humana, Alianza, Madrid 1978, p. 17-23.