Kant: preguntes absurdes
De Wikisofia
La revisió el 22:20, 16 set 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - de -com deien els antics- munyir + de –com deien els antics– munyir)
Saber què és el que cal preguntar raonablement constitueix ja una notable i necessària prova de sagacitat i de penetració. En efecte, quan la preguntaes en si mateixa absurda i requereix contestacions innecessàries, suposa de vegades l'inconvenient, a més de deshonrar a qui la formula, d'induir a l'oïdor confisco a respondre de forma igualment absurda, oferint tots dos l'espectacle ridícul de –com deien els antics– munyir un al boc mentre l'altre sosté el sedàs.
| Crítica de la razón pura, Lógica trasc., Introducción (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 97-98). |
Original en castellà
Saber qué es lo que hay que preguntar razonablemente constituye ya una notable y necesaria prueba de sagacidad y de penetración. En efecto, cuando la preguntaes en sí misma absurda y requiere contestaciones innecesarias, supone a veces el inconveniente, además de deshonrar a quien la formula, de inducir al oyente incauto a responder de forma igualmente absurda, ofreciendo ambos el espectáculo ridículo de –como decían los antiguos– ordeñar uno al chivo mientras el otro sostiene la criba.