Llei moral
De Wikisofia
La revisió el 19:49, 16 set 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - casos -principi objectiu de l'obrar-, + casos –principi objectiu de l'obrar–,)
La revisió el 19:49, 16 set 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - casos -principi objectiu de l'obrar-, + casos –principi objectiu de l'obrar–,)
Norma pràctica de la conducta que l'home que actua racionalment se sent interiorment obligat a acceptar. La llei moral es percep com universalment obligatòria, en l'ordre intern, per a totes les persones i per a tots els casos –principi objectiu de l'obrar–, i no merament com la raó d'actuar -principi subjectiu- d'una persona concreta en una determinada situació. Més que una llei particular concreta, o més que un conjunt de lleis, és el fet de reconèixer-se, quan ser lliure i racional, sotmès a l'ordre moral. Per a Kant, és la llei que es dóna a si mateixa la voluntat, que consisteix en «la necessitat d'obrar per respecte a la llei» (veg. citació), que es determina de forma més precisa amb l'imperatiu categòric.