Adaequaetio rei et intellectus

Frase llatina que s'empra com a resum de la teoria de la veritat com a correspondència (entre la ment i l'objecte), considerada tradicional des d'Aristòtil fins a Tarski, passant per Tomàs d'Aquino en l'filosofia escolàstica. Ve a ser una breu descripció d'aquesta teoria, amb la qual es destaca el seu aspecte essencial, a saber: l'adequació, igualtat o semblança –correspondència–, entre el que es pensa, o es diu, i el que és.