Causa sui

.

Expressió llatina que, en la terminologia escolàstica, s'aplica únicament a Déu, ser que es dóna l'existència a si mateix, o que existeix per raó de la seva mateixa naturalesa: és el ser subsistent per si mateix; la resta existeix per causa d'un altre. És, per tant, una excepció a la universalitat del principi de causalitat, segons el qual «tot el que existeix té una causa».

Vegeu termes relacionats.