Exemple sobre el buit
De Wikisofia
La revisió el 22:20, 31 ago 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: -freturosa +mancada)
En la física especulativa, mancada d'experimentació i pròpia del mer «sentit comú» d'Aristòtil, la velocitat ([math]\displaystyle{ V }[/math], relació entre l'espai [math]\displaystyle{ I }[/math] i el temps [math]\displaystyle{ T }[/math]) d'un cos s'entenia com directament proporcional per força aplicada [math]\displaystyle{ (F) }[/math], i inversament proporcional al producte del seu «pes» [math]\displaystyle{ (P) }[/math] pel fregament [math]\displaystyle{ (R }[/math]). Així, [math]\displaystyle{ V=\frac{F}{P.R} }[/math], i atès que [math]\displaystyle{ V=\frac{I}{T} }[/math], s'ha de [math]\displaystyle{ V=\frac{I.P.R}{F} }[/math], però si [math]\displaystyle{ R=0 }[/math], llavors [math]\displaystyle{ T=0 }[/math], és a dir, en el buit, ja que la resistència o fregament ha de ser nul, el temps seria instantani i la velocitat infinita. L'evidència de l'existència del temps i de la finitud de la velocitat demostra, segons aquesta teoria, la inexistència del buit.