Oligarquia

(del grec ΓΓὥςᾠε͵ΓΓ, pocs, i ârkein, poder: el govern d'uns pocs)

Segons Plató, l'oligarquia és el govern del grup restringit dels més rics, que governen en funció del càlcul dels interessos econòmics i, en particular, de l'acreixement de les seves pròpies riqueses. En aquest cas, diu Plató en La República, ja no es tracta d'una societat, sinó de dues: la dels més pobres i la dels més rics, que habiten en un mateix espai i conspiren els uns contra els altres.

Ja en l'antiguitat, l'estudi de les formes polítiques distingia entre el govern d'un, el govern de pocs i el govern de tots. El primer és el que correspon a la monarquia, el segon a l'aristocràcia i el tercer a la democràcia. Segons Plató, cadascuna d'aquestes formes de govern té el seu contrafigura degenerada. La decadència de l'aristocràcia origina la timocracia, poder dels militars que, al seu torn, degenera en oligarquia, en la qual una minoria sense escrúpols oprimeix a la resta de la població. La rebel·lió del poble contra l'oligarquia genera la democràcia (poder de tots) però, segons Plató, ja que el poble no està preparat per governar, la democràcia degenera en demagògia i origina la tirania. (Veure text ). No obstant això, a pesar que Plató defensa en La República un model polític dirigit per uns pocs governants (els governants-filòsofs), en les Lleis matisa aquesta posició i proclama la necessitat d'una forma de govern mitjança entre la democràcia i la monarquia basada, al seu torn, en la distinció entre dues classes d'igualtat que matisa l'ideal de la isonomía (veure text ).