Esperit absolut

Hegel

En la filosofia de l'esperit de Hegel, l'última de les fases, després de la de l'esperit subjectiu i la de l'esperit objectiu, per la qual transcorre el desenvolupament de l'esperit, o Idea, en relació amb la naturalesa i que constitueix la síntesi de les dues anteriors. L'esperit que s'ha tornat objecte retorna a si mateix com a reflexió de tot el fet; és la consciència o el pensament del conjunt que es pensa a si mateix. És, per això, absolut: resultat final (veg. citació). Els tres moments pels quals es manifesta l'absolut són: art (com a Idea intuïda en el sensible), religió (com a Idea representada en el simbòlic) i filosofia (com a Idea pensada mitjançant conceptes).

Veure gràfic ↓