Llengua i parla

Dicotomia que estableix F. de Saussure (veg. text) en distingir la matèria de la lingüística del seu objecte. El conjunt de fenòmens relacionats amb la utilització del llenguatge és la matèria de la lingüística, i és el parla; el sector o aspecte d'aquests fenòmens en què ha d'interessar-se el lingüista és l'objecte, i rep el nom de llengua. La lingüística ha de definir certs conceptes que permeten destriar l'objecte en la matèria durant l'estudi d'un llenguatge donat. El propi Saussure estableix una sèrie de diferències entre la llengua i la parla:

La lingüística post-saussureana ha qüestionat aquesta distinció tan radical davant la dificultat de decidir el que pertany a un o un altre membres de la dualitat, ja que en la parla podem distingir l'aspecte formal o de llengua. Humboldt, Bühler, Hjelmslev i Coseriu, entre d'altres, han estudiat i completat la distinció de Saussure, afegint elements intermedis, com el «producte verbal» i el «acte verbal» (Bühler), el «esquema» i el «ús» (Hjelmslev), la «norma» (Coseriu).