Historicitat

En general, caràcter històric de tota la realitat: res existent és definitiu, sinó que es va fent en existir al llarg del temps, en el qual ha nascut i en el qual pereix. Es reserva, no obstant això, com una característica pròpia de l'home, que d'una banda, impedeix definir-ho com una essència o naturalesa immutable, raó per la qual no és possible un concepte d'home supratemporal, i que d'altra banda obliga a concebre-ho com un ésser, que la seva existència en el present manté una relació essencial amb el passat i el futur.

Des del punt de vista epistemològic, historicitat és el mateix que «històric», en el sentit del que «realment ha succeït».

La historicitat com a dimensió de l'ésser humà és fonamental en la filosofia de Heidegger, qui la relaciona directament amb la «temporalitat», que les seves tres dimensions són el present, el passat i el futur: l'home existeix com un succés el desenvolupament del qual és la historicitat humana (vegeu la cita). És també un enfocament essencial en la comprensió dels problemes que tracten la filosofia de la història i el historicisme.

Estudis