Accions

Recurs

Saussure, Ferdinand de: caràcter arbitrari del signe

De Wikisofia

La revisió el 00:19, 25 maig 2017 per Sofibot (discussió | contribucions) (modificant original)

L'arbitrari mateix del signe posa a la llengua a l'abric de tota temptativa que pugui modificar-la. La massa, encara que fos més conscient del que és, no podria discutir-la. Doncs perquè una cosa entre en qüestió és necessari que es base en una norma raonable. Es pot, per exemple, debatre si la forma monogámica del matrimoni és més raonable que la poligámica i fer valer les raons per una o una altra. Es podria també discutir un sistema de símbols, perquè el símbol guarda una relació racional amb la cosa significada; però quant a la llengua, sistema de signes arbitraris, aquesta base mancada, i amb ella desapareix tot terreny sòlid de discussió; no hi ha motiu algun per preferir soeur a sister o a germana, Ochs, a boeuf o a bou, etc.

Curso de lingüística general, Losada, Buenos Aires 1973, 12ª ed., p. 137-138.

Original en castellà

Lo arbitrario mismo del signo pone a la lengua al abrigo de toda tentativa que pueda modificarla. La masa, aunque fuera más consciente de lo que es, no podría discutirla. Pues para que una cosa entre en cuestión es necesario que se base en una norma razonable. Se puede, por ejemplo, debatir si la forma monogámica del matrimonio es más razonable que la poligámica y hacer valer las razones para una u otra. Se podría también discutir un sistema de símbolos, porque el símbolo guarda una relación racional con la cosa significada; pero en cuanto a la lengua, sistema de signos arbitrarios, esa base falta, y con ella desaparece todo terreno sólido de discusión; no hay motivo alguno para preferir soeur a sister o a hermana, Ochs, a boeuf o a buey, etc.