Russell: sobre la uniformitat de la naturalesa 2

El problema que anem a analitzar aquí és el de si hi ha alguna raó per creure en el que s'ha denominat «la uniformitat de la naturalesa». La creença en la uniformitat de la naturalesa és la creença que tot el que ha ocorregut o ocorrerà és un cas d'alguna llei general que no té excepció alguna. [...] L'objecte de la ciència és trobar uniformitats, de la mateixa manera que les lleis del moviment i de la gravitació, de tal manera que, per molt que estenguem les nostres experiències, no sofreixin excepció. En aquesta investigació la ciència ha tingut un èxit evident i podem concedir que les seves uniformitats s'han mantingut fins a aquí. Però amb això tornem al problema primitiu: Suposant que s'han mantingut sempre en el passat, tenim alguna raó per suposar que es mantindran en el futur?

Los problemas de la filosofía, Labor, Barcelona 1978, p. 62.

---

Original en castellà

El problema que vamos a analizar aquí es el de si hay alguna razón para creer en lo que se ha denominado «la uniformidad de la naturaleza». La creencia en la uniformidad de la naturaleza es la creencia de que todo lo que ha ocurrido u ocurrirá es un caso de alguna ley general que no tiene excepción alguna. [...] El objeto de la ciencia es hallar uniformidades, del mismo modo que las leyes del movimiento y de la gravitación, de tal modo que, por mucho que extendamos nuestras experiencias, no sufran excepción. En esta investigación la ciencia ha tenido un éxito evidente y podemos conceder que sus uniformidades se han mantenido hasta aquí. Pero con esto volvemos al problema primitivo: Suponiendo que se han mantenido siempre en el pasado, ¿tenemos alguna razón para suponer que se mantendrán en el futuro?