Accions

Recurs

Birulés, Fina: filosofia i gènere

De Wikisofia

La revisió el 22:03, 24 maig 2017 per Sofibot (discussió | contribucions) (modificant original)

En presentar els textos editats [Filosofia i gènere. Identitats femenines], he utilitzat expressions tals com «gènere» o «reconstrucció de la història de les dones filòsofes» com si no fossin problemàtiques o conflictives i, no obstant això, ho són. Comencem per la primera d'elles. El termes «gènere» designa divisió sexuada i ha constituït la via a través de la qual els estudis sobre la dona han entrat en «l'acadèmia» sense el «molest» agulló de la lluita feminista. D'aquesta manera, el terme sembla indicar serietat, rigor,... i, com s'ha dit a França, es tracta d'una sort de «fulla de parra» que oculta molt més del que mostra, amb el que ha esdevingut una «calaix se sastre» en el qual hi cap gairebé tot.

Sigui com sigui, l'expressió «sistema sexe/gènere» va ser utilitzada per primera vegada per l'antropòloga nord-americana Gayle Rubin, per indicar el conjunt d'operacions mitjançant les quals una societat transforma la sexualitat biològica en productes de l'activitat humana. D'aquesta manera, i com afirma Joan Scott [Història i gènere: Les dones en l'Europa Moderna i Contemporània, Edicions Alfons el Magnànim, València 1990], el terme gènere ha passat a indicar la qualitat fonamentalment social de les distincions basades en el sexe i a ressaltar tots els aspectes relacionals de les definicions normatives de la feminitat. Amb el que l'ús d'aquest terme sembla situar a qui l'utilitza en un dels dos costats del debat que, sovint, es troba darrere de les diverses controvèrsies que recorren els discursos feministes dels últims anys i que es pot sintetitzar -de forma esquemàtica- través de la pregunta: cal entendre el femení en termes de construcció social o bé cal parlar d'una essència femenina, definida biològica o filosòficament?

F. Birulés, C. Amorós, F. Colli, L. Muraro, M. Otero y R. Rius, Filosofía y género. Identidades femeninas, Pamiela, Pamplona 1992.

Original en castellà

Al presentar los textos editados [Filosofía y género. Identidades femeninas], he utilizado expresiones tales como «género» o «reconstrucción de la historia de las mujeres filósofas» como si no fueran problemáticas o conflictivas y, sin embargo, lo son. Empecemos por la primera de ellas. El términos «género» designa división sexuada y ha constituido la vía a través de la cual los estudios sobre la mujer han entrado en «la academia» sin el «molesto» aguijón de la lucha feminista. De este modo, el término parece indicar seriedad, rigor,... y, como se ha dicho en Francia, se trata de una suerte de «hoja de parra» que oculta mucho más de lo que muestra, con lo que ha devenido una «cajón se sastre» en el que cabe casi todo.

Sea como fuere, la expresión «sistema sexo/género» fue utilizada por primera vez por la antropóloga norteamericana Gayle Rubin, para indicar el conjunto de operaciones mediante las cuales una sociedad transforma la sexualidad biológica en productos de la actividad humana. De este modo, y como afirma Joan Scott [Historia y género: Las mujeres en la Europa Moderna y Contemporánea, Edicions Alfons el Magnànim, Valencia 1990], el término género ha pasado a indicar la cualidad fundamentalmente social de las distinciones basadas en el sexo y a resaltar todos los aspectos relacionales de las definiciones normativas de la feminidad. Con lo que el uso de este termino parece situar a quien lo utiliza en uno de los dos lados del debate que, a menudo, se halla detrás de las diversas controversias que recorren los discursos feministas de los últimos años y que se puede sintetizar –de forma esquemática– través de la pregunta: ¿hay que entender lo femenino en términos de construcción social o bien hay que hablar de una esencia femenina, definida biológica o filosóficamente?