Aseïtat

(del llatí a se; literalment, de si mateix, amb el significat d'«independent de qualsevol altre»)

Expressió d'origen escolàstic que s'aplica a l'ésser que és per se, això és, que existeix per si mateix; allò que existeix per si no prové sinó «de si mateix». S'aplica a Déu, ser a se i per se, o simplement «ser subsistent» per si mateix mateix: ipsum esse subsistens. Descartes i Spinoza apliquen el terme a la substància.