Kalokagathia

(del grec χαλοχαγαθία, kalokagathia, caballerosidad)

Els aristóctatas es consideraven a si mateixos com els que encarnaven l'ideal del kaloskagathos (de kalós kaì agathós, homes bells i bons, posseïdors de tota l'areté). Plató concep aquest terme en sentit d'una virtut interna, per això, en la República, anomena kaloskagathos al filòsof, «l'home bell i bé», que és amant del saber i la cultura i, en el Timeu (87c), ho concep com l'ideal de perfecció individual. Aristòtil, en l'Ètica a Nicòmac i en l'Ètica a Eudemo, usa aquest terme com a sinònim de «noblesa» d'ànim i com a condició de magnanimitat, i és el telos o finalitat de totes les virtuts.