Dogmàtic

En principi, el contrari d'escèptic. En la història de la filosofia, els primers a qui s'aplica el terme, si bé en un sentit molt ampli, van anar els seguidors de l'estoïcisme i de l'epicureisme els qui, enfront de l'escepticisme, sostenien la possibilitat de defensar amb raons la veritat de les pròpies opinions (dógmata): dogma versus suspensió del judici, o epokhé (ὲποχή). Des de Kant, dogmàtic és el contrari de crític, entenent per tal aquell que sotmet a judici, a crítica, les possibilitats de la pròpia raó i, per extensió, els fonaments de les pròpies conviccions. En un sentit semblant equival a no científic. Les actituds dogmàtiques poden derivar cap a la intolerància i l'integrisme.

Veure dogma.