Ostensió

(del llatí ostendere, mostrar)

Referència directa que permet assenyalar el significat d'un terme mostrant directament algun objecte designat per aquell, el significat del qual es determina per aquesta referència directa. Per això, es denominen definicions ostensives aquelles que mostren l'objecte de la seva definició

veure exemple →

Exemples de definicions ostensives

Un exemple clàssic ens el mostra la definició de qualitats sensibles, com la d'un color. Per exemple, la definició de "blau" pot consistir a mostrar alguna cosa blava, de manera que la definició podria ser: «anomenem "blau" -mostrant alguna cosa que posseeixi aquesta propietat- al que és com això que és mostrat».

En general:

«anomeno "gat" a alguna cosa com això» -mentre es mostra un gat.

«anomenem "dos" a grups com aquests» -mentre es mostren dues nous (exemple de Wittgenstein en les seves Investigacions filosòfiques)

El terme grec per ostensiu és δειϰτιϰῶς díctic, («mostrar», «exhibir») pel que de vegades s'empra aquest terme en lloc d'aquell. Una definició ostensiva no proporciona les propietats del que defineix, encara que pressuposa, contràriament a les definicions extensives que proporcionen una llista d'aquestes, que després de mostrar ostensivament l'objecte, l'intèrpret d'aquesta definició podrà reconèixer-les en altres objectes.

Alguns autors han sustentat que en realitat no poden donar-se definicions ostensives, ja que cap terme és pròpiament ostensiu i, a més, una definició no pot consistir en un mer «mostrar». Uns altres, en canvi, com Ferrater Mora, admeten aquestes definicions, però sempre que es prenguin en consideració diverses convencions (Indagacions sobre el llenguatge, 1970)

D'altra banda, seguint una distinció elaborada per Aristòtil en la seva teoria del sil·logisme, també es denominen ostensives a les proves directes que verifiquen de forma positiva una tesi, en contraposició a les proves apagògiques, que només ho fan negativament, com la reducció a l'absurd, per exemple.