Ibn Khaldún

Walī ad-Dīn ʿAbd ar-Raḥmān ibn Muḥammad ibn Muḥammad ibn Abī Bakr Muḥammad ibn al-Ḥasan (en àrab: ولي الدين عبد الرحمن ابن محمد بن محمد بن أبي بكر محمد بن الحسن, ), conegut com a Ibn Khaldun (en àrab: ابن خلدون) (Tunis, 27 de maig de 1332 - el Caire, 17 de març de 1406). Va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'origen tunisenc. La seva família, originària del Iemen, havia viscut a Al-Andalus, però després de la caiguda de Sevilla van emigrar a Tunísia, on va néixer Ibn Khaldun. Va passar la seva infància a Tunísia, encara que més tard va marxar a Fes. Les diverses rivalitats polítiques el van fer refugiar-se en el petit llogaret de Quelat Ubn Salama, a Algèria, on va escriure la Muqaddimah, primer d'una sèrie de volums d'una vasta història mundial (Kitab al-Ibar). Posteriorment es va instal·lar a Egipte, on va viure la major part de la seva vida com a filòsofs i historiador de gran prestigi. L'originalitat de l'enfocament d'Ibn Khaldún com a historiador li converteix en un dels més importants filòsofs de la història i en un dels fundadors de la sociologia.

Posa especial èmfasi en l'estudi dels fets psicològics, econòmics, socials i culturals que contribueixen al desenvolupament de les civilitzacions i al desplegament de la història, centrada en un procés de dinàmica de grups, els sentiments dels quals (al-Asabiyya) originen l'enlairament i desenvolupament de les civilitzacions. Segons ell es donen cicles, que va contribuir a esclarir, d'ascens i caiguda de les civilitzacions. El seu enfocament social, econòmic, ambiental i psicològic de la història van donar lloc a la fundació de la Umranyat (sociologia). També és destacable la seva obra coneguda com Al-Tasrif, que inicia una nova tradició en l'escriptura autobiogràfica.