Diògenes Laerci: Critó
De Wikisofia
La revisió el 18:07, 20 set 2016 per Jorcor (discussió | contribucions)
1. Critó d'Atenes va ser summament afecte a Sòcrates, i va cuidar tant d'ell que mai va tolerar que li faltés res del precís. Els seus fills Critòbul, Hermògenes, Epigenes i Ctesip van ser deixebles de Sòcrates. Critó va escriure un llibre que conté disset diàlegs amb aquests epígrafs: L'ésser docte no és ser bo, Què és ser ric?, Què és ser apte?, o El polític, De l'honest, Del malefici, De la bona disposició, De la llei, Del diví, De les arts, De l'ús veneri, De la saviesa, Protàgores, o sigui El polític, De les lletres, De la poesia, Del bé, De l'ensenyament, Del conèixer o saber, De la ciència o Del ser savi.
Vidas de los más ilustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.111. (Traducción de José Ortiz y Sainz, fines del s. XVIII). |
Original en castellà
1. Critón Ateniense fue sumamente afecto a Sócrates, y cuidó tanto de él que nunca sufrió le faltase nada de lo preciso. Sus hijos Critóbulo, Hermógenes, Epigenes y Ctesipo fueron discípulos de Sócrates. Escribió Critón un libro que contiene diecisiete diálogos con estos epígrafes: El ser docto no es ser bueno, Qué cosa es ser rico, Qué cosa es ser apto, o El político, De lo honesto, Del maleficio, De la buena disposición, De la ley, De lo divino, De las artes, Del uso venéreo, De la sabiduría, Protágoras, o sea El político, De las letra, De la poesía, De lo bueno, De la enseñanza, Del conocer o saber, De la ciencia o Del ser sabio.