Husserl, Edmund: la intersubjectivitat

Text original editat en castellà.

---

la intersubjetividad

El sentido de ser mundo objetivo se constituye sobre el trasfondo de mi mundo primordial en muchos grados. Como primer grado hay que destacar el grado de la constitución del otro o de los otros en general, esto es, de los egos excluidos de mi concreto ser propio [...]. Lo extraño en sí primero (el primer no-yo), por tanto, es el otro yo. Y esto posibilita la constitución de un nuevo ámbito infinito de lo extraño, de una naturaleza objetiva y de un mundo objetivo en general, al que pertenecen todos los otros y yo mismo. Está implícito en la esencia de esta constitución, que se eleva a partir de los puros otros [...], el hecho de que los otros para mí no permanecen aislados, sino que, por el contrario, constituyen [...] una comunidad de yoes, que me incluye a mí mismo, como una comunidad de yoes que existen los unos con y para los otros, y en última instancia una comunidad de las mónadas, en cuando comunidad que [...] constituyen el mundo uno idéntico.

---

Text traduït al català (Traducció automàtica pendent de revisió).

---

la intersubjectivitat

El sentit de ser món objectiu es constitueix sobre el rerefons del meu món primordial en molts graus. Com a primer grau cal destacar el grau de la constitució del altre o de els altres en general, això és, dels egos exclosos del meu concret ser propi [...]. El cas estrany en si primer (el primer no-jo), per tant, és l'altre jo. I això possibilita la constitució d'un nou àmbit infinit del cas estrany, d'una naturalesa objectiva i d'un món objectiu en general, al que pertanyen tots els altres i jo mateix. Està implícit en l'essència d'aquesta constitució, que s'eleva a partir dels puros altres [...], el fet que els altres per a mi no romanen aïllats, sinó que, per contra, constitueixen [...] una comunitat de jos, que m'inclou a mi mateix, com una comunitat de jos que existeixen els uns amb i per als altres, i en última instància una comunitat de les mònades, en quan comunitat que [...] constitueixen el món un d'idèntic.

Meditaciones cartesianas, V, § 49 (Ediciones Paulinas, Madrid 1979, p. 172).